La Paraula Kenau: Història, feminisme i tòpics masclistes

Avui, 8 de març, Dia Internacional de la Dona, explorem el significat de la paraula neerlandesa Kenau. Tot i el seu origen èpic, aquesta paraula ha estat carregada de tòpics masclistes que encara perduren en la llengua neerlandesa.

Als Països Baixos, Kenau té diversos matisos. Positivament, representa una dona forta, decidida i independent. Però en un context patriarcal, aquestes qualitats es perceben com una amenaça. Així, el mot Kenau ha adquirit connotacions negatives com:

• Sergenta,
• Gallimarsot (marimacho),
• Dona que vol tenir la darrera paraula (haaibaai, “badia de taurons”),
• Bruixa o dona “problemàtica.”

Aquest doble estàndard reflecteix com les qualitats atribuïdes positivament als homes –lideratge, empenta i força– es menyspreen quan es tracten de dones.

Qui era Kenau Simonsdochter Hasselaer?

Kenau Simonsdochter Hasselaer (1526-1588) va ser una comerciant de fusta i una figura clau durant el setge de Haarlem (1572-1573). Durant aquest episodi de la Guerra de Flandes, Kenau va destacar pel seu suport logístic i la seva participació en la resistència contra les tropes espanyoles comandades per Don Fadrique, fill del Duc d’Alba.

• Kenau va proporcionar fusta per construir galeres en un moment crític.
• Haarlem va resistir durant set mesos abans de la rendició, convertint-se en una victòria moral per als Països Baixos en la seva lluita per la independència.

Tot i la seva contribució heroica, Kenau no va ser recompensada. Fins i tot va ser acusada de bruixeria i va morir en circumstàncies misterioses, probablement víctima de pirates durant un viatge a Noruega.

La paraula Kenau i el seu significat avui

Amb els anys, el nom Kenau ha evolucionat de símbol d’heroïcitat a un terme amb connotacions negatives. Aquest canvi reflecteix el menyspreu històric envers les dones que qüestionen l’estatus quo.

La figura de Kenau exemplifica els càstigs que moltes dones han sofert:

• Mala fama: etiquetades com a “bruixes” o “problemàtiques.”
• Menyspreu: invisibilitzades en la història neerlandesa.
• Oblit històric: relegades a anècdotes, fins i tot quan han jugat papers crucials.

Kenau i el feminisme a la història dels Països Baixos

A mesura que el feminisme recupera figures oblidades, Kenau Simonsdochter Hasselaer ha estat reivindicada per autores contemporànies com a símbol de resistència i independència. Altres dones de la història neerlandesa –artistes, mecenes, escriptores i comerciants– comencen a guanyar visibilitat, posant fi a segles de masclisme històric.

Una lliçó per al present

La història de Kenau ens recorda la importància de revalorar les figures femenines que han estat oblidades o denigrades per desafiar les normes socials. En un moment de reflexió com el Dia de la Dona, Kenau representa la lluita per la igualtat de gènere, la resistència feminista i la necessitat de seguir qüestionant la narrativa patriarcal.

 

Article escrit per Roser Franch, revisat i actualitzat per Vanessa Barberà.

El cànnabis als Països Baixos: mites, realitat i normativa actual

(Actualitzat el juliol 2025)

Els Països Baixos són coneguts arreu del món per la seva cultura oberta i tolerant, i un dels aspectes que més curiositat desperta entre els visitants és la seva relació amb el cànnabis. Durant dècades, el país ha estat considerat un referent en la gestió d’aquesta substància, amb un model que combina tolerància i control, però que també presenta algunes contradiccions. En aquest article t’expliquem com funciona realment el sistema dels coffee shops, què pots trobar-hi i què cal tenir en compte si penses visitar-ne un.

Un model únic: tolerància i contradiccions legals

La política neerlandesa sobre el cànnabis va començar a definir-se als anys 70, quan el govern va decidir diferenciar les drogues toves (com el cànnabis) de les dures, amb l’objectiu de reduir els riscos per a la salut pública i limitar el crim organitzat. D’aquesta manera es va començar a tolerar la venda de petites quantitats de marihuana i haixix en establiments especialitzats: els coneguts coffee shops.

Tanmateix, aquí sorgeix una de les paradoxes més destacades del sistema: mentre que el consum i la venda al detall són tolerats, la producció i el subministrament continuen sent il·legals. Això genera el que es coneix com la paradoxa de la porta del darrere: els coffee shops poden vendre cànnabis al client, però no poden adquirir-lo de manera legal.

Com funcionen els coffee shops?

Els coffee shops són establiments amb llicència municipal on es permet la venda i el consum de cànnabis dins d’uns límits molt concrets. Per exemple, no poden vendre més de 5 grams per persona i dia, no poden admetre menors d’edat i no està permès combinar la venda de cànnabis amb alcohol. A més, aquests locals estan obligats a evitar qualsevol tipus de molèstia per als veïns, com ara soroll o brutícia, i no poden fer publicitat directa del cànnabis.

Cada ciutat té marge per regular els coffee shops. A Amsterdam, per exemple, encara s’hi permet l’accés als turistes, mentre que en altres municipis del sud del país s’han implantat restriccions més estrictes.

Galetes, tes i caramels: què venen les botigues normals?

Quan passeges pels carrers d’Amsterdam o altres ciutats dels Països Baixos, és habitual trobar botigues de records que venen galetes, xocolates, caramels o tes amb fulles de cànnabis dibuixades al paquet. Això genera confusió entre molts turistes, però cal deixar-ho clar: aquests productes no contenen THC, el component psicoactiu responsable de l’efecte de “col·locar-se”.

Si aquests articles portessin THC, només podrien vendre’s dins dels coffee shops autoritzats. El que solen incloure és cànem industrial (amb quantitats insignificants de THC) o simplement aromes que imiten el gust del cànnabis. Així que, si compres galetes o xocolates en botigues convencionals, no esperis cap efecte psicoactiu.

El projecte pilot de cultiu legal

Per intentar resoldre la paradoxa de la porta del darrere, el govern neerlandès va posar en marxa un projecte pilot amb l’objectiu de regular la producció de cànnabis. Aquest experiment pretén crear una cadena de subministrament completament legal i controlada per garantir la qualitat del producte i reduir el mercat negre.

S’han seleccionat 10 empreses per participar-hi, entre les quals hi ha noms com Cannamax B.V., Fyta B.V. o Patronus B.V.. Aquestes empreses tenen llicència per cultivar i subministrar cànnabis a coffee shops de determinats municipis que s’han sumat al projecte. De moment, la iniciativa encara no ha arribat a ciutats com Amsterdam, però el govern espera avaluar-ne els resultats en els propers anys i decidir si s’estén a la resta del país.

Consells si visites un coffee shop

Si estàs pensant en visitar un coffee shop durant la teva estada als Països Baixos, aquí tens alguns consells útils per gaudir de l’experiència de manera segura i responsable:

👉 Porta sempre el passaport o el DNI, perquè és habitual que et demanin identificació per comprovar que tens més de 18 anys.
👉 Si no tens experiència amb el cànnabis, consulta el personal del local abans de consumir. Poden ajudar-te a triar el tipus de producte i la dosi adequada.
👉 Comença amb quantitats petites per veure com et sents, i evita barrejar-ho amb alcohol.
👉 Respecta les normes del local: alguns coffee shops no permeten fer fotos o vídeos a l’interior.
👉 No compris cànnabis al carrer: a més d’il·legal, podria estar adulterat i posar en risc la teva salut.
👉 Recorda que està prohibit endur-te cànnabis fora del país, ni tan sols en petites quantitats. A l’aeroport et poden sancionar o detenir.
👉 I si ets a Amsterdam, tingues en compte que des de 2023 està prohibit fumar cànnabis al carrer en algunes zones del centre històric.

En resum

La relació dels Països Baixos amb el cànnabis és més complexa del que pot semblar a primera vista. Tot i la imatge de país permissiu, el sistema combina tolerància amb una regulació estricta per minimitzar els riscos i les molèsties. Si vols explorar aquest aspecte de la cultura neerlandesa, fes-ho amb respecte i informació, i descobreix també tot el que el país t’ofereix més enllà dels tòpics.

Vols saber-ne més? Vine amb nosaltres!

La relació dels Països Baixos amb el cànnabis és molt més complexa del que sembla. Per això, si vols entendre realment com funciona, t’aconsellem unir-te al nostre tour per Amsterdam, on t’expliquem la realitat del cànnabis i la prostitució legal, sempre amb rigor, context històric i cultural.

👉 Reserva el teu lloc aquí

També pots explorar altres aspectes sorprenents del país amb el Tour pel centre històric de Haarlem o amb el tour en bicicleta per la ciutat d’Amsterdam.

A primera vista pot semblar que els Països Baixos i els Països catalans només tenen en comú característiques geogràfiques com el fet de ser petits països – els Països Baixos tenen una extensió de 41.500 m2 mentre que Catalunya ocupa uns 32.000m2 – i tenir la major concentració demogràfica a la línia de la costa i centre del país.

Going Dutch

Tot i així entre el caràcter neerlandès i el caràcter català s’hi poden trobar algunes similituds. A la resta d’Espanya, els catalans som coneguts per ser un pèl garrepes, característica que els neerlandesos també compleixen. Però la fama dels neerlandesos traspassa fronteres ja que tant als Estats Units com al Regne Unit, Alemanya i Bèlgica els neerlandesos porten aquesta creu; fins i tot als països esmentats de parla anglesa tenen una dita – Going Dutch – per quan algú vol pagar només el que ell ha consumit i no pagar-ho conjuntament. Tanmateix, quan vius als Països Baixos te n’adones que això no és del tot cert i que normalment paguen rondes de begudes i no posen grans problemes per dividir el compte d’un restaurant, ans al contrari. Així que, de fet, els catalans, en termes generals, som més garrepes que els neerlandesos.

Aprofitar l’oferta

Una altra cosa que els encanta, potser fins i tot més que als catalans, són les ofertes i les rebaixes. Els Països Baixos es poden considerar un bon país per anar de compres ja que cada dos per tres les botigues fan rebaixes i no només dues vegades a l’any com nosaltres.

I no podia falta… el futbol!

Al mateix temps no es pot deixar de banda la relació que els Països catalans i els Països Baixos han tingut des de que Johan Cruijff va trepitjar la gespa del FC Barcelona i, després d’ell, tots els altres jugadors neerlandesos que han passat per Can Barça, entre ells el ja mític Ronald Koeman. Però no només els neerlandesos venen cap a la nostra terra sinó que hi ha hagut jugadors catalans que han anat a jugar a equips neerlandesos com en Gabri de Sallent o Oleguer Presas, els dos ex-jugadors de l’Ajax, o ex-jugadors del Barça que han entrenat a equips neerlandesos com és el cas de Xapi Ferrer que durant un any va ser l’entrenador del SBV Vitesse d’Arnhem.

Geografia física

Els Països Baixos ocupen un petit territori -més o menys la mateixa extensió que Catalunya- però envoltat per uns 450 km de costa que donen, en la seva majoria, a la mar del nord. A part de la costa, aquest país està tot ple de rius, llacs i canals. La relació que els Països Baixos i l’aigua és molt estreta ja que un 27% de territori es troba sota el nivell del mar i només un 50% es troba a un metre sobre el nivell del mar. Els Països Baixos també son el punt final o desembocadura de rius europeus tant importants com el Rin (en neerlandès Rijn), el Mosa (en neerlandès Maas) i l’Escalda (en neerlandès Schelde).

Pel que fa a muntanyes, si veniuMontanya més alta dels Països Baixos als Països Baixos, no en veureu ni una. Aquest petit país és de geografia plana. Només per a què us en pogueu fer una idea, el punt més alt és el turó anomenat Vaalserberg (o muntanya de Vaals) de 322,7 metres i situat a la població de Vaals, que es troba a la província de Limburg. En aquest turó hi ha una pedra que ens marca el punt més alt dels Països Baixos.

Clima

Degut a la situació geogràfica mateixa del país i a la influència que la mar té sobre aquest, els Països Baixos tenen un clima humit, fred i ventós. Es podria dir que un 7% del temps plou, fet que sona a un petit percentatge però que si vens de visita pot coincidir que cada dia plogui, sigui durant tot el dia o a estones. Per això és recomanable portar sempre un paraigües al damunt tot i que si bufa el vent, fet ben normal, el paraigües no serveix de gaire.
La millor temporada per venir de visita és entre abril i agost tot i que mai es pot dir amb seguretat. Durant aquest període pot ser que faci sol i, fins i tot, caloreta, sobretot a la primavera i a la tardor.
Durant la temporada d’hivern fa bastant fred però la combinació d’aquest amb el vent, fa que a vegades la sensació de fred sigui major del que és en realitat. Hi ha anys que les temperatures baixen fins els -20º durant vàries setmanes; aquest fet sumat a la neu que tenyeix el país quasi cada any durant una setmana aproximadament fa que els canals es gelin i que els neerlandesos aprofitin per patinar sobre els canals i petits llacs gelats.
El clima neerlandès és inestable i impredictible, per això els neerlandesos tenen uan dita que diu: “Si no t’agrada el temps que fa, espera cinc minuts”.

Des de que els holandesos venceren als espanyols en el que es coneix històricament com la Guerra del vuitanta anys, la cultura neerlandesa es va veure influenciada, cada cop més, per l’estil de vida dels cristians protestants. Durant el segle XIX la religió protestant va jugar un paper molt important dins la societat holandesa, sent la religió més forta del país. Tot i que a primer cop d’ull, quan sentim parlar dels Països baixos o ens passegem per les seves ciutats, no ho sembli encara hi ha una comunitat protestant bastant gran que són membres de les diferents esglésies protestant del país, sobretot al nord.

Diferencies entre catòlics i protestants

Una de les principals diferències entre catòlics i protestants és que aquests últims defensen la idea de la iconoclàstia, que significa que tant en la vida diària com en la religiosa no és necessària la veneració d’imatges o ídols. Aquest és un dels principals motius per el qual les esglésies protestants estan molt menys decorades que les catòliques. Al mateix temps, la religió protestant té molts menys dies festius, si ho comparem amb el catolicisme. Tot i així, la religió catòlica també té un paper important als Països Baixos, sobretot, al sud on festes de caire catòlic tant tradicionals com el carnestoltes troben el seu punt àlgid en aquestes regions. Altres festes relacionades amb el catolicisme però que se solen celebrar a tot el país són, per exemple, la pasqua, el Pentecosta i Sant Nicolau (Sint Nicolaas).

Altres religions

Als Països Baixos, a part d’aquestes dues religions que són les més majoritàries, també en trobem d’altres ja sigui per la immigració o per la llibertat de culte de què gaudeixen els països europeus; religions amb una llarga i antiga tradició com és la jueva, la musulmana i el budisme, entre d’altres.

Menjar

Restaurants típics neerlandesos se’n troben pocs però això no vol dir que en aquest país no s’hi mengi bé. Tot i que tenen plats típicament del país, al ser una societat multicultural, arreu s’hi pot trobar qualsevol tipus de menjar d’arreu del món. Fins i tot, no cal anar a grans ciutats sinó que ciutats més petites com són Alkmaar o Hoorn tenen restaurants de cuina xinesa, mexicana, grega, australiana, japonesa, cubana, francesa, indonèsia, etiòpica, entre moltes altres.

Els neerlandesos quasi no dinen sinó que es mengen quelcom mentre treballen –normalment un petit entrepà – o mentre passegen; però no són d’entaular-se per fer un bon àpat. Per això la recomanació és fer com ells i fer un petit mos per dinar. Degut a aquesta característica culinària les ciutats i pobles estan plens de llocs on es pot comprar alguna cosa per menjar ràpid o per menjar-t’ho mentre es camina. Els preus no són gaire cars i sempre va bé menjar el que la gent autòctona menja.

A diferència de Catalunya, menjar en un restaurant és bastant car, sobretot si el que es vol és sopar. Una de les coses més cares del sopar pot arribar a ser el vi ja que els preus estaran entre 20€ i 35€, les ampolles normaletes; tot i que els plats principals no es queden curts ja que també, els més baratets, poden rondar entre els 18€ i 25€.

Un cop s’hagi gaudit del menjar i es demani el compte, s’ha de pensar si es vol deixar o no propina. Als Països Baixos és normal deixar propina – entre un 5% i un 15% de l’import total – si el que s’ha menjat i begut ha agradat i s’ha quedat satisfet amb el producte i el servei (passa el mateix amb servi de taxis); tot i que els neerlandesos estan acostumats a deixar propina fins i tot si no els ha agradat el que han demanat. S’ha de tenir en compte que els cambrers – i els taxistes- tenen un salari raonable, així que la propina representa una bonificació per a aquest col·lectiu.

Beure

Si després de menjar o simplement a mig matí o mitja tarda ve de gust prendre alguna cosa, el més comú aquí és cafè o te. S’ha de tenir en compte que el cafè que es pot beure als Països Baixos és bastant aigualit. Si el que es vol és un cafè una mica més amb cara i ulls, millor demanar un espresso. Si es prefereix un cafè amb llet (koffie verkeerd en neerlandès) millor demanar Café au lait (que és la manera francesa de demanar un cafè amb llet) i que pronunciat seria “café olé”. Si s’està acostumat al tallat, estil de prendre el cafè que als Països Baixos no existeix, es pot demanar un espresso amb una mica de llet que en holandès seria espresso met een beetje melk (pronunciat seria “espresso met en betxe melk”).
Normalment el cafè sempre vindrà acompanyat d’una terrina petita llet i una galeta.

Si som més d’aigua, s’ha de tenir en compte que als Països Baixos estan acostumats a l’aigua amb gas (en neerlandès Spa rood) i, normalment, si es demana aigua, te la portaran així. Per tant, si el que es vol és aigua mineral, millor demanar-ho per la marca, Spa, més comuna i utilitzada al país: Spa blauw (pronunciat “spa blau”). Spa és la marca i rood (en català vermell) o blauw (en català blau) és el color de l’ampolla depenent si és amb gas o sense.

El Països Baixos tenen 16,5 milions d’habitants dels quals un 20% no són d’origen neerlandès. Aquesta multiculturalitat és deguda a les diferents onades migratòries que els Països Baixos han viscut.

A principis del 1900, van començar a venir immigrants provinents del que llavors eren colònies neerlandeses com el Surinam i Indonèsia i cap els anys 60 i 70 del mateix segle els neerlandesos van obrir el país a treballadors de Turquia i el Marroc. Tot i que la majoria venien per treballar i la seva estada al país havia de ser temporal, molts d’ells es van quedar i van començar una nova vida en aquest país.

La influència d’aquesta immigració i del passat colonialista dels neerlandesos es pot veure en diversos aspectes de la cultura neerlandesa com pot ser en el menjar. Molts dels, ja considerats, plats típics de la cuina neerlandesa contenen espècies i/o estan fets a partir d’aliments d’origen asiàtic o sud-americà.

Aquesta societat multicultural ha enriquit la cultura neerlandesa tot i que, recentment, una part del poble neerlandès ha cregut que la “cultura neerlandesa original” està en perill; això explicaria l’èxit creixent,els últims 10-15 anys, de partits holandesos xenòfobs i populistes

Abdicació i Coronació

A les 10 del matí del dia 30 d’abril del 2013, al Palau Reial del a plaça Dam d’Amsterdam, la Reina Beatriu va signar la seva abdicació després de 33 anys com a monarca dels Països Baixos. Des de llavors el cap d’Estat és el seu fill, el Rei Willem-Alexander van Oranje Nassau (Utrecht, 27 d’abril del 1968) i la Reina consort Màxima (Buenos Aires, 17 de maig del 1971).

A les 2 de la tarda es va dur a terme la coronació a l’església Nova o Nieuwe Kerk situada a la mateiza plaça Dam. Tant al sopar en honor a l’encara Reina Beatrix fet el vespre anterior al renovat Rijksmuseum (que va ser tancat tot el dia a raó del sopar) com a la coronació del dia després, hi van assistir representats de diferents cases monàrquiques europees així com personatges del món polític europeu. Entre els assistents hi havia:
El princep Albert de Monaco, el princep Charles d’Anglaterra i la seva dona Camila, el princep Philip i la princesa Mathilde de Bèlgica, l’hereu del Gran Ducat Guillaume de Luxemburg, el princep Felipe i la princesa Letizia d’Espanya, la princesa Victoria de Suècia i el seu marit, la princesa Lalla Salma del Marroc i el princep Naruhito i la princesa Masako del Japó (la qual només va assitir a la coronació). També hi havia representants de les cases reials de Noruega, Dinamarca, Liechtenstein, Thailandia, Brunei, Bahrein, Oman, Jordània i dels Emirats Àrabs.
Representant l’Unió Europea hi havia el president Herman Van Rompuy, el president de la Comissió europea José Manuel Barroso i el representant del parlament europeu Martin Schultz. Canadà va enviar al governador general Johnston.

Als Països Baixos ja porta sent una tradició que la figura representant de la monarquia neerlandesa abdiqui a favor de la següent generació i, aquest cop, no ha sigut diferent. La Reina Beatrix ja va anunciar la seva decisió el 28 de gener del 2013 en un discurs televisat.

Quatre generacions de Reines

La corona ha recaigut en un home després de 4 generacions de dones:

Reina Emma (Arolsen, 2 d’agost del 1858 – La Haia, 20 de març del 1934; Reina del 1890 al 1898).
Reina Wilhelmina (La Haia, 31 d’agost del 1880 – Apeldorn, 28 de novembre del 1962; Reina del 1890 al 1948).
Reina Juliana (La Haia, 30 d’abril del 1909 – Baarn, 20 de març del 2004; Reina del 1948 al 1980).
Reina Beatrix (Baarn, 31 de gener del 1938; Reina del 1980 al 2013).
El 30 d’abril del 2013 Amsterdam va acollir la ja tradicional, i al mateix temps la última, celebració del dia de la Reina. En aquest dia, aquesta ciutat va tenir uns 800.000 visitants.

Un nova data

A partir de l’any 2014 es celebra el dia del Rei i es fa el dia 27 d’abril. La Reina Beatrix no va canviar el dia de la Reina, que ja es celebrava amb la seva mare, per honorar-la i perquè el 31 de gener, dia del seu aniversari, no és una època gaire adequada per celebracions al carrer. Aquest canvi que es va produir l’any 2014 ha fet que molts holandesos no estiguin d’acord a que es canvi el dia de celebració ja que ha esdevingut més una festa nacional que no la celebració de l’aniversari del monarca de torn. S’ha de comptar que es portava més de 60 anys celebrant el 30 d’abril.

Tipus de Monarquia

Als Països Baixos hi ha una monarquia constitucional.
El cap d’Estat té una influència limitada al govern, tot i que juga un paper important en funcions d’estat com pot ser la formació del govern després de les eleccions (encara que en les últimes eleccions ja no va dur a terme aquest paper) i l’aprovació de lleis.

El color taronja

La branca dinàstica de la família reial neerlandesa és “Van Oranje Nassau”. La paraula “oranje” és la que, en neerlandès, es refereix al color “taronja”. Aquesta és la raó per la qual els neerlandesos han adoptat aquest color com a color nacional i és el que utilitzen cada cop que es celebra quelcom relacionat amb el país.