Des de mitjans de desembre que es van imposar noves normes per contenir el coronavirus que el sector cultural està tancat. Teatres, museus, galeries, cinemes, etc. no poden obrir les seves portes mentre que, des de dissabte passat, activitats com massatgistes, perruquers, gimnasos i botigues no essencials ja poden fer horari normal.
En la mateixa situació es troba el sector de la restauració; des de mitjans de desembre que no poden tenir clients ocupant taules, només fent recollida d’àpats. Dissabte passat aquest sector, com a protesta, i amb el vist i plau dels ajuntaments, van poder obrir per un dia sense tenir problemes amb la policia.
Avui, tocava el torn de protestar al sector cultural. Desenes de museus i teatres arreu del país han obert les seves portes per ser, per un dia, un gimnàs, una perruqueria o una botiga. Però com ja comença a ser la norma en aquest país, el sector cultural és l’últim mico i així com us hem explicat que els ajuntaments van ser permissius amb la restauració, aquest no ha sigut el cas de les instal·lacions culturals. A ciutats com Amsterdam o Rotterdam, els ajuntaments han enviat a la policia per a què les esmentades instal·lacions tanquessin les seves portes; eren les 11 del matí. A altres museus fora de les grans ciutats, com el museu Kröller-Müller que es troba a Otterlo, tot i rebre avís de tancar, han continuat amb les seves activitats. Altres museus han hagut de continuar les seves activitats fora pel tancament precipitat per part de la policia.
La pregunta que es fa tothom és: Què està passant amb aquesta societat quan és més important obrir un botiga on tothom hi va com abelles a la mel, on els passadissos son estrets i has de tocar a la persona que vols passar, mentre que les instal·lacions culturals que poden treballar amb reserves, que tenen vigilants de sales i que, com és el cas de teatres i cinemes, et passes tota l’estona assegut s’han de quedar sense poder obrir les seves portes? Pensem’hi…
