Johannes Vermeer és un pintor del qual se sap poca cosa i del qual és coneixen poques obres.
Hi ha un quadre que al 1921 va arribar al Rijksmuseum d’Amsterdam i que des de llavors ha portat de cap a històriadors varis ja que és la pintura d’unes facanes i un carrer però, fins ara, no es sabia on es podien situar. El detallisme propi del pintor ens deixa veure l’activitat quotidiana d’un dia qualsevol del segle XVII.
Localització final
Des de fa poc i gràcies a l’estudi intensiu d’un professor d’història de l’art de la Universitat d’Amsterdam (UvA), Frans Grijzenhout, se sap situar aquest carrer; al Vlamingstraat entre el número 40 i 42 de Delft. Que era un quadre d’algún carreró de Delft ja es suposava degut a la procedència del pintor i al poc hàbit que tenia de sortir de la ciutat però ara se sap amb precisió la localització exacte.
Per què s’ha tardat tant en saber on era?
El què ha fet dificultós el procés de reconeixement de les cases és que, de fet, aquestes cases ja no existeixen, només el carreró de més a la dreta dels dos carrerons que hi ha entre les cases. Però aquest petit carreró, juntament amb l’amplada de les cases actuals del s.XIX que encara és la mateixa que les cases que surten al quadre (la casa de l’esquerra ha absorbit el seu carreró) ha sigut la clau per situar el quadre. La localització del carrer ha estat possible gràcies a un document que es conserva de l’Ajuntament de Delft on es porta un registre de les quotes que la gent pagava per tenir embarcadors davant les cases, acompanyat dels noms dels amos de les vivendes i de l’amplada de les cases, ja que aquesta era la base per pagar un quota o altra. Aquesta informació ha estat completada amb altres dades que ja es tenien sobre les mesures de les cases que surten al quadre, les mides dels totxos dels murs i del canal que se sabia que hi havia davant de la casa (dada que es podia saber per la distància que l’artista pren a l’hora de pintar la casa).
Relació amb el pintor
El que ho fa més interessant, i al mateix temps reforç la teoria, és que també s’ha sabut que és molt probable que la casa de la dreta fos la casa d’una tieta del pintor, Ariaentgen Claes van der Minne, la qual es va quedar vídua amb tres filles; i que possiblement la senyora que hi ha asseguda al llindar sigui ella i que la noia que hi ha al carreró, no sigui una criada sinó una de les filles. A més a més se sap que a partir del 1663, aquesta senyora cuidava els seus nets, els quals poden ser les dues criatures que juguen davant de la casa. Si això fos veritat, portaria a una nova datació del quadre ja que actualment es data a finals del anys 50 del segle XVII però s’hauria de datar als anys 60 del mateix segle.
Informació pràctica:
Del 20 de novembre i fins el 13 de març, al Rijksmuseum d’Amsterdam, es pot visitar una exposició sobre aquesta descoberta on s’hi troben documents d’arxiu i mapes. Després es podrà veure al Museu Prinsenhof de Delft.
