“El carreró” de Johannes Vermeer

Johannes Vermeer és un pintor del qual se sap poca cosa i del qual és coneixen poques obres.

Hi ha un quadre que al 1921 va arribar al Rijksmuseum d’Amsterdam i que des de llavors ha portat de cap a històriadors varis ja que és la pintura d’unes facanes i un carrer però, fins ara, no es sabia on es podien situar. Amb un detallisme propi del pintor ens deixa veure l’activitat quotidiana d’un dia qualsevol del segle XVII.
Des de fa poc i gràcies a l’estudi intensiu d’un professor d’història de l’art de la Universitat d’Amsterdam (UvA), Frans Grijzenhout, se sap situar aquest carrer; al Vlamingstraat entre el número 40 i 42 de Delft. Que era un quadre d’algún carreró de Delft ja es suposava degut a la procedència del pintor i al poc hàbit que tenia de sortir de la ciutat però ara se sap amb precisió la localització exacte.

vermeer

 

El què ha fet dificultós el procés de reconeixement de les cases és que, de fet, aquestes cases ja no existeixen, només el carreró de més a la dreta dels dos carrerons que hi ha entre les cases. Però aquest petit carreró, juntament amb l’amplada de les cases actuals del s.XIX que encara és la mateixa que les cases que surten al quadre (la casa de l’esquerra ha absorbit el seu carreró) ha sigut la clau per situar el quadre. La localització del carrer ha estat possible gràcies a un document que es conserva de l’Ajuntament de Delft on es porta un registre de les quotes que la gent pagava per tenir embarcadors davant les cases, acompanyat dels noms dels amos de les vivendes i de l’amplada de les cases, ja que aquesta era la base per pagar un quota o altra.  Aquesta informació ha estat completada amb altres dades que ja es tenien sobre les mesures de les cases que surten al quadre, les mides dels totxos dels murs i del canal que se sabia que hi havia davant de la casa (dada que es podia saber per la distància que l’artista pren a l’hora de pintar la casa).

El que ho fa més interessant, i al mateix temps reforç la teoria, és que també s’ha sabut que és molt probable que la casa de la dreta fos la casa d’una tieta del pintor, Ariaentgen Claes van der Minne, la qual es va quedar vídua amb tres filles; i que possiblement la senyora que hi ha asseguda al llindar sigui ella i que la noia que hi ha al carreró, no sigui una criada sinó una de les filles. A més a més se sap que a partir del 1663, aquesta senyora cuidava els seus nets, els quals poden ser les dues criatures que juguen davant de la casa. Si això fos veritat, portaria a una nova datació del quadre ja que actualment es data a finals del anys 50 del segle XVII però s’hauria de datar als anys 60 del mateix segle.

Informació pràctica:
Del 20 de novembre i fins el 13 de març, al Rijksmuseum d’Amsterdam, es pot visitar una exposició sobre aquesta descoberta on s’hi troben documents d’arxiu i mapes. Després es podrà veure al Museu Prinsenhof de Delft.

El Rijksmuseum tanca les seves portes durant un mes

La data ja s’acosta i per això tot ha d’estar a punt per poder dur a terme una de les inauguracions que els holandesos, i els que no som holandesos, hem estat esperant més de 10 anys; el 13 d’abril d’enguany el Rijksmuseum (Museu Nacional neerlandès) obrirà les seves portes en la seva totalitat després de molts anys d’espera i de retards.

Mentrestant, tots aquests anys, hem pogut gaudir d’algunes de les principals obres d’aquest museu ja que una de les ales del Museu, la coneguda com a Philipsvleugel (o ala Philips) ha restat oberta pel gaudi de tots aquells que volien visitar-lo.

Però, tot i així, tots els preparatius no es poden acabar de fer si no es tanca durant uns dies l’ala del museu que s’ha esmentat per així poder recol·locar les obres al lloc que els hi correspongui, juntament amb altres obres d’art que romanien en els dipòsits dels museus.

Per aquest motiu del 18 de març al 13 d’abril el Rijksmuseum romandrà completament tancat.

grans sales Rijksmuseum nova restauració

La direcció del museu entèn els inconvenients que aquest tancament pot causar a aquells visitants que vinguin durants aquests dies a Àmsterdam però també comenta que no hi ha altra solució possible ja que les obres ara exposades s’han de traslladar a altres espais de l’edifici.

Després de la inauguració del 13 d’abril, l’última de la Reina Beatriu, s’espera que aquest museu rebi més de 2 milions de visitants. El Museu restarà, des de llavors, totalment obert els 7 dies de la setmana.

El mateix dia 13 d’abril i després de dita inauguració, el museu mantindrà les seves portes obertes fins mitjanit i l’entrada serà gratuïta. Al seu interior els guies del museu oferiran visites guiades a través de les principals obres mestres.

Hem de recordar que el dia 2 de maig també obrirà les seves portes el renovat Museu Van Gogh; a partir de llavors, la coneguda com a plaça dels Museus tindrà tots els seus museus oberts al 100%.

L’estació central d’Amsterdam fa anys

Ahir, 15 d’octubre, l’estació que rep 250.000 passatgers diaris, va fer anys. Per ser més precisos: 123 anys.

A l segona meitat del segle XIX fer una construcció d’aquestes característiques significava una tasca difícil a l’hora de trobar-li un emplaçament i per la construcció en si mateixa, però un gran projecte per a la ciutat d’Amsterdam.

Un cop es va trobar el lloc idòni per a la nova estació de trens, la societat es va dividir: uns creien que seria un obstacle per a les activitats marítimes a la majoria de les quals la ciutat debia la seva riquesa, mentre que d’altres van veure que aquesta construcció seria un punt molt positiu per a l’economia de la ciutat.

Finalment es va decidir contruir-la i per a poder-ho dur a terme es va necessitar la construcció d’una illa artificial a l’IJ que es va començar a fer al 1869. Es va tardar 20 anys a fer aquesta esmentada illa i l’estació que hi ha al damunt. De fet, la construcció d’aquest projecte va patir diversos endarreriments degut a, entre d’altres coses, a la col·locació dels 9000 pilons que hi ha sota de l’estació.

Al 1875 es va encarregar el disseny de l’edifici ferroviari als arquitectes P.J.H Cuypers (el mateix arquitecte que va fer el Rijksmuseum) i Al van Gendt.

El 15 d’octubre del 1889, finalment, es va inaugurar el que esdevindria un dels llocs més concorreguts d’Amsterdam.