Dues noves pàgines del diari d’Anne Frank

4 acudits, explicacions sobre el sexe, la prostitució i els anticonceptius; això és el que s’ha pogut llegir en unes pàgines que s’havien quedat amagades darrere del paper d’estrassa que cobreix interiorment el diari amb la coberta vermella d’Anne Frank, el primer.

No son temes nous ja que temes com la sexualitat, la menstruació i l’anatomia, en edicions posteriors a la primera publicació, ja se’n parlava; a la primera edició no es van publicar degut a que el seu pare ho va censurar.

Son 33 línies sobre sexualitat que van ser escrites el 28 de setembre del 1942 quan ella tenia 13 anys, al cap de tres mesos d’entrar a la casa del darrere.

Sobre prostitució ens diu que “tots els homes, si son normals, van amb dones, dones que s’apropen a tu pel carrer i després marxen junts. A París tenen cases grans per això; el papa hi ha estat“. Se sap que el seu pare tenia un germà, en Herbert Frank, que vivia a París amb la seva dona des del 1932 i que de tant en tant l’anava a visitar.

Segons Frank van Vree, director de l’Institut neerlandès d’estudis de la guerra, l’Holocaust i el genocidi, “qualsevol que llegeixi aquestes noves línies no podrà amagar un somriure” ja que creu que aquestes noves pàgines ens fan veure que l’Anne, amb tots els seus dots, com una nena del més normal.

No se sap ben bé perquè les va amagar darrere del paper d’estrassa enganxat a damunt de la coberta interior però és de suposar que potser no li agradava el què havia escrit o per por que algú ho llegís.

Anne descriu com a una noia jove de catorze anys li pot venir la regla i ens explica que “és un senyal que ja és madura per tenir relacions sexuals amb un home tot i que no ho ha de fer, per suposat, fins que no s’ha casat. Si es casen si que ho poden fer. També poden decidir si volen tenir fills o no. Si volen, llavors, l’home es posa sobre la dona i l’home posa la llavor a la vagina de la dona. Això passa amb un moviment rítmic“.

Segons els experts no es pot assegurar que aquestes pàgines siguin afegides a noves edicions per temes de copyright.

 

 

Staakt! Staakt! Staakt! La Vaga general de Febrer

Avui, 25 de febrer del 2016, es commemora els 75 anys de la coneguda com a Vaga de febrer.

jordaan4

Placa commemorativa de la reunió del 24 de febrer del 1941

El que va començar amb una reunió d’unes dues-centes persones al barri treballador del Jordaan, va acabar sent un dels actes de la  resistència neerlandesa més importants de la Segona Guerra Mundial.

A partir de l’esmentada reunió que es va dur a terme el 24 de febrer al vespre com a reacció al malestar que hi havia pel que estava passant a la comunitat jueva – dos dies abans 425 homes joves jueus van ser detinguts i deportats a camps de concentració i un dia abans s’havien fet més batudes per detindre més joves jueus –  es va decidir que el dia següent es cridava a la ciutadania fer vaga com a protesta. Aquesta vaga afectaria cada racó de la ciutat des de petites botigues fins a transport públic. Els alemanys nazis anaven a presenciar una vaga general.

Després de dos dies, la vaga es va disoldre degut a la violència emprada per les forces alemanyes. Durant dos dies, per tal de reprimir la vaga, els alemanys havien detingut, assessinat i llençat granades indiscriminadament deixant morts i ferits al bellmig del carrer i una gran quantitat de persones detingudes i afusellades. El dia 27 de febrer hi havia més policia alemanya que mai als carrers i a cada tramvia que circulava s’hi podia trobar un oficial  per tal d’assegurar que la vaga no continuava. A més a més, la ciutat d’Amsterdam va haver de pagar 15 milions de florins com a penalització.

Durant dos dies, la comunitat jueva va sentir com la cociutadania els defenia.

L’eslògan d’aquella vaga va ser: “Protesteert tegen de Afschuwelijke Jodenvervolging!!! Staakt! Staakt! Staakt!” el que en català seria: “Protesta contra la terrible persecució jueva!!! Vaga! vaga! vaga!”

 

“El carreró” de Johannes Vermeer

Johannes Vermeer és un pintor del qual se sap poca cosa i del qual és coneixen poques obres.

Hi ha un quadre que al 1921 va arribar al Rijksmuseum d’Amsterdam i que des de llavors ha portat de cap a històriadors varis ja que és la pintura d’unes facanes i un carrer però, fins ara, no es sabia on es podien situar. Amb un detallisme propi del pintor ens deixa veure l’activitat quotidiana d’un dia qualsevol del segle XVII.
Des de fa poc i gràcies a l’estudi intensiu d’un professor d’història de l’art de la Universitat d’Amsterdam (UvA), Frans Grijzenhout, se sap situar aquest carrer; al Vlamingstraat entre el número 40 i 42 de Delft. Que era un quadre d’algún carreró de Delft ja es suposava degut a la procedència del pintor i al poc hàbit que tenia de sortir de la ciutat però ara se sap amb precisió la localització exacte.

vermeer

 

El què ha fet dificultós el procés de reconeixement de les cases és que, de fet, aquestes cases ja no existeixen, només el carreró de més a la dreta dels dos carrerons que hi ha entre les cases. Però aquest petit carreró, juntament amb l’amplada de les cases actuals del s.XIX que encara és la mateixa que les cases que surten al quadre (la casa de l’esquerra ha absorbit el seu carreró) ha sigut la clau per situar el quadre. La localització del carrer ha estat possible gràcies a un document que es conserva de l’Ajuntament de Delft on es porta un registre de les quotes que la gent pagava per tenir embarcadors davant les cases, acompanyat dels noms dels amos de les vivendes i de l’amplada de les cases, ja que aquesta era la base per pagar un quota o altra.  Aquesta informació ha estat completada amb altres dades que ja es tenien sobre les mesures de les cases que surten al quadre, les mides dels totxos dels murs i del canal que se sabia que hi havia davant de la casa (dada que es podia saber per la distància que l’artista pren a l’hora de pintar la casa).

El que ho fa més interessant, i al mateix temps reforç la teoria, és que també s’ha sabut que és molt probable que la casa de la dreta fos la casa d’una tieta del pintor, Ariaentgen Claes van der Minne, la qual es va quedar vídua amb tres filles; i que possiblement la senyora que hi ha asseguda al llindar sigui ella i que la noia que hi ha al carreró, no sigui una criada sinó una de les filles. A més a més se sap que a partir del 1663, aquesta senyora cuidava els seus nets, els quals poden ser les dues criatures que juguen davant de la casa. Si això fos veritat, portaria a una nova datació del quadre ja que actualment es data a finals del anys 50 del segle XVII però s’hauria de datar als anys 60 del mateix segle.

Informació pràctica:
Del 20 de novembre i fins el 13 de març, al Rijksmuseum d’Amsterdam, es pot visitar una exposició sobre aquesta descoberta on s’hi troben documents d’arxiu i mapes. Després es podrà veure al Museu Prinsenhof de Delft.

Concurs de Pasqua!

Durant una setmana podeu intentar endevinar quants ous de Pasqua hi ha en aquest pot.foto (3)

Als Països Baixos, els ous de pasqua de xocolata poden tenir diversos gustos i colors, tot i que nosaltres ens hem decantat pels bàsics, que son de xocolata negra, amb llet i blanca.

La activitat relacionada tradicionalment amb aquests ous de Pasqua és que el conillet de Pasqua amaga els ous per tota la casa i els nens (i no tant nens) han de buscar-los. Qui més en troba és el que guanya aquell any. Després de fer el recompte els nens i nenes de la casa es poden menjar els ous que han trobat.

Nosaltres no us podem amagar els ous a casa vostra però podem fer que intenteu aconseguir-los.

Per això us proposem aquest concurs: la persona que endevini la quantitats d’ous que hi ha rebrà aquests ous a casa.

Aquestes son les regles del concurs:

1. La persona que endevini la quantitat és la guanyadora.
2. Si ningú endevina la quantitat exacta, la persona  que més s’hi acosti sense passar-se, és la que s’emporta el premi.
3. Si hi ha més d’una persona que endevina la quantitat exacta, un cop el concurs es tanqui, es farà un sorteig entre els que han encertat dita quantitat.
4. El concurs es tancarà el dia 24 de març a les 12 de la nit.
5. El premi serà enviat per correu ordinari.
6. El nom de la persona guanyadora serà publicada al final del concurs i, al mateix temps, serà contactada per missatge privat.

MOLTA SORT A TOTS!

El Rijksmuseum tanca les seves portes durant un mes

La data ja s’acosta i per això tot ha d’estar a punt per poder dur a terme una de les inauguracions que els holandesos, i els que no som holandesos, hem estat esperant més de 10 anys; el 13 d’abril d’enguany el Rijksmuseum (Museu Nacional neerlandès) obrirà les seves portes en la seva totalitat després de molts anys d’espera i de retards.

Mentrestant, tots aquests anys, hem pogut gaudir d’algunes de les principals obres d’aquest museu ja que una de les ales del Museu, la coneguda com a Philipsvleugel (o ala Philips) ha restat oberta pel gaudi de tots aquells que volien visitar-lo.

Però, tot i així, tots els preparatius no es poden acabar de fer si no es tanca durant uns dies l’ala del museu que s’ha esmentat per així poder recol·locar les obres al lloc que els hi correspongui, juntament amb altres obres d’art que romanien en els dipòsits dels museus.

Per aquest motiu del 18 de març al 13 d’abril el Rijksmuseum romandrà completament tancat.

grans sales Rijksmuseum nova restauració

La direcció del museu entèn els inconvenients que aquest tancament pot causar a aquells visitants que vinguin durants aquests dies a Àmsterdam però també comenta que no hi ha altra solució possible ja que les obres ara exposades s’han de traslladar a altres espais de l’edifici.

Després de la inauguració del 13 d’abril, l’última de la Reina Beatriu, s’espera que aquest museu rebi més de 2 milions de visitants. El Museu restarà, des de llavors, totalment obert els 7 dies de la setmana.

El mateix dia 13 d’abril i després de dita inauguració, el museu mantindrà les seves portes obertes fins mitjanit i l’entrada serà gratuïta. Al seu interior els guies del museu oferiran visites guiades a través de les principals obres mestres.

Hem de recordar que el dia 2 de maig també obrirà les seves portes el renovat Museu Van Gogh; a partir de llavors, la coneguda com a plaça dels Museus tindrà tots els seus museus oberts al 100%.

Setmana dels restaurants

Diversos restaurants dels Països Baixos es posen d’acord cada any per dur a terme una iniciativa molt ben rebuda.
Aquesta iniciativa et permet menjar als millors restaurants del país, entre els quals es troben els guardonats amb estrelles Michelin, per un preu raonable.

Des de l’1 de març i fins el 10 de març aquests restaurants obres les seves portes per a poder gaudir d’entrants, primer plat i segon plat per un preu de 27,50€.
És la teva oportuniats de reservar lloc en aquell restaurant al qual, potser mai, hi aniries pels preus desorbitats que té.

Si durants aquests dies ets per Holanda, aprofita-ho i, si vols, envia’ns la resenya de com ha anat. El que ens enviis ho publicarem i així altres catalans que estiguin per aquestes terres podran seguir els consells dels que ja hi han anat i ho han provat , si no per aquest any, pel següent.

Més informació sobre quins restaurants hi participen: www.restaurantweek.nl

Carta i diploma acreditatiu de la nostra col·laboració en La Marató 2012

Tot just acabem de rebre per correu electrònic aquests dos documents que ens han fet tanta il·lusió.

Esperem que enguany poguem repetir en la participació, organització d’activitat i èxit de la mateixa tal i com vam fer al 2012.

Gràcies a tots aquells que ens vau ajudar a fer-ho possible i que hi vau participar.

Diploma de la Marató 2012

carta de la marató 2012 II

 

 

L’estació central d’Amsterdam fa anys

Ahir, 15 d’octubre, l’estació que rep 250.000 passatgers diaris, va fer anys. Per ser més precisos: 123 anys.

A l segona meitat del segle XIX fer una construcció d’aquestes característiques significava una tasca difícil a l’hora de trobar-li un emplaçament i per la construcció en si mateixa, però un gran projecte per a la ciutat d’Amsterdam.

Un cop es va trobar el lloc idòni per a la nova estació de trens, la societat es va dividir: uns creien que seria un obstacle per a les activitats marítimes a la majoria de les quals la ciutat debia la seva riquesa, mentre que d’altres van veure que aquesta construcció seria un punt molt positiu per a l’economia de la ciutat.

Finalment es va decidir contruir-la i per a poder-ho dur a terme es va necessitar la construcció d’una illa artificial a l’IJ que es va començar a fer al 1869. Es va tardar 20 anys a fer aquesta esmentada illa i l’estació que hi ha al damunt. De fet, la construcció d’aquest projecte va patir diversos endarreriments degut a, entre d’altres coses, a la col·locació dels 9000 pilons que hi ha sota de l’estació.

Al 1875 es va encarregar el disseny de l’edifici ferroviari als arquitectes P.J.H Cuypers (el mateix arquitecte que va fer el Rijksmuseum) i Al van Gendt.

El 15 d’octubre del 1889, finalment, es va inaugurar el que esdevindria un dels llocs més concorreguts d’Amsterdam.