Us heu preguntat mai si les pastanagues sempre han sigut carabasses? Ho sabieu que la Xirivia, en neerlandès s’anomena Pastinaak? Fins a quint punt va arribar la influència que tenia la ciutat de Hoorn que, fins i tot, hi ha un tipus de pastanaga que s’anomena Horn? Sabeu que hi ha altres parts del món on les pastanagues poden ser de color blanc, o groc, o vermell o, fins i tot, lila?
Totes aquestes preguntes van relacionades amb una de les històries més curioses que he sentit per aquestes contrades.
Hom diu que, de fet, les pastanagues amb el color taronja tal i com les coneixem ara van ser desenvolupades al s.XVII pels neerlandesos com a tribut a Willem d’Orange que va ser el que va guiar les províncies neerlandeses cap a la independència d’Espanya. Tot i haver estat centenars d’anys menjant pastanagues d’altres colors, horn carroten una generació, les pastanagues de color carabassa van desbancar a totes les altres, convertint-se en les més utlitizades a quasi arreu del món.
La pastanaga que coneixem nosaltres és un derivat de la coneguda com a pastanaga Horn degut a que va ser a la ciutat neerlandesa de Hoorn on es creu que es va fer el creuament amb les espècies de l’est que eren liles amb les de l’oest que eren blanques i vermelles. Al 1721 es troba la primera referència escrita sobre aquesta pastanaga de color taronja.
Durant l’època Clàssica i Medieval es veu que alguns escriptors confonien les pastanagues amb les xirivies que casualment, en neerlandès, s’anomenen Pastinaak mentre que les nostres pastanagues reben el nom de wortel. Es diu que es confonien perquè les dues hortalisses, abans què la pastanaga fos taronja, eren blanquinoses, primes i amb gust de que recordava al a fusta.
Tot i que es creu que és una llengenda apòcrifa (de dubtosa autenticitat), molts dels arguments a favor es basen en què és a partir d’aquesta època quan apareixen les pastanagues de color taronja als quadres. Hi ha qui diu que aquests argument principal només prova que en aquesta època als Països Baixos s’usaven les pastanagues de color carabassa però que no demostra que sorgissin en aquest país ja que, a més a més, moltes vegades els pintors adaptaven els colors de les coses reals que pintaven al color que lligava més amb el que volien pintar.
Al mateix temps, els mateixos que diuen que el fet que en quadres del segle XVII apareixin pastanagues de color taronja no vol dir res, basen els seus arguments en què ja hi ha dibuixos de l’any 512 d.c. on es veuen varietats de pastanaga de color taronja.
Així doncs… no estan intentant establir uns arguments en contra de la invenció de la pastanaga taronja amb els mateixos arguments, és a dir, basant-se en pintures? Qui diu que aquests dibuixos no van ser també fets modificant els colors d’aquesta hortalissa?
Encara que no queda clar si és o no una llegenda, el que si que és veritat, és que els neerlandesos van utilitzar varies vegades la pastanaga i el seu color taronja amb finalitats polítiques tant quan estaven a favor de la casa d’Orange com quan hi estaven en contra; ja fos, com hem comentat al principi, arrel de l’episodi que portà a la seva independència o, temps més tard, quan el govern holandès no li agradava el què la casa d’Orange estava fent i prohibí la venda de taronges i pastanagues als mercats perquè el seu color era massa aristocràtic.
