Descobreix la Casa Schröder de Gerrit Rietveld, un símbol del moviment De Stijl i Patrimoni de la Humanitat. Característiques, història i llegat d’aquesta icònica obra.
La casa Rietveld-Schröder és una casa ubicada a la preciosa ciutat d’Utrecht, ben bé al mig del país. És obra de l’internacionalment conegut arquitecte Gerrit Rietveld (1888-1964), en estricta col·laboració amb la Truus Schröder (1889-1985), i Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO des del 2000. Però… de quin any creieu que data la seva construcció? Doncs bé, tot i que sembla una casa d’abans d’ahir, com aquell qui diu, data del 1924. Efectivament, recentment s’ha celebrat el centenari! Però llavors, com és possible que una casa tant moderna sigui de principis del segle passat?
Qui era Gerrit Rietveld?
Rietveld completa l’educació bàsica i de seguida comença a aprendre, del seu pare, l’ofici de fuster mentrestant que atén classes d’arquitectura de Piet Klaarhamer als vespres. El 1917 obre el seu propi taller de mobles a Utrecht. És al voltant d’aquests anys que Rietveld comença a dissenyar les seves pròpies cadires (ja seguint els ideals de De Stijl): tot i que en va fer moltes i de molt tipus, la Cadira Blava i Vermella (Roodblauwestoel, 1918) s’ha convertit en un dels símbols del moviment, del mobiliari d’avanguarda, juntament amb la casa de la que ara parlarem. També va dissenyar la làmpada ‘L40’, feta a partir d’una combinació de tres tubs distribuïts en les tres dimensions que dona llum a tot l’espai. Però com arriba un fuster a dissenyar tota una casa?
La Casa Schröder: Arquitectura innovadora
Principis de De Stijl en la Casa Schröder
La casa és un dels millors exemples coneguts del moviment artístic i modern De Stijl, sorgit el 1917 als Països Baixos. A l’Europa de la Primera Guerra Mundial, amb els Països Baixos declarat neutral, un grup d’artistes d’idees avançades s’uneix i creen De Stijl, manifestant que “l’art abstracte basat en l’ordre i harmonia geomètrica podia portar pau i positivitat a l’Europa en guerra”. Es caracteritza per un minimalisme impactant, l’ús mínim de colors (primaris i “no-colors”, és a dir: vermell, blau i groc per una banda; negre, gris i blanc per l’altra), i línies i angles rectes (no s’admeten corbes, cercles o diagonals). Els principals artistes d’aquest estil són Theo van Doesburg (creador del moviment), Gerrit Rietveld (de qui parlem aquí) i Piet Mondriaan (sí, sí, el mateix!).
Rietveld coneix Schröder
Tot neix arrel d’un primer contacte entre Rietveld i Schröder, quan ella li fa encàrrecs de mobles. Està casada amb l’advocat Fritz Schröder (1878-1923), de família benestant, amb qui té tres fills i viuen en una casa senyorial a Biltstraat, Utrecht. Aquesta casa és d’estil tradicional (és a dir, gran superfície, moltes habitacions, poca lluminositat, sostres alts, decoració tradicional, etc.). La típica casa on s’hi entra i miris on miris l’ambient està carregat. Schröder, que ja llavors tenia una mentalitat molt avançada pel seu temps, sap perfectament que aquest tipus de cases no són pràctiques, sobretot en el seu cas ja que acabava de quedar-se vídua amb tres fills entrant l’adolescència. Però a part d’això, siguem sinceres: no li agrada gens l’arquitectura tradicional i és per això que, tenint l’oportunitat de construir una casa pròpia, li fa un altre encàrrec a Rietveld: la seva futura casa, adequada a les seves noves necessitats i, per suposat, d’un estil arquitectònic modern i avançat. Recordem que, en aquest moment, en Rietveld només ha atès alguna lliçó d’arquitectura en el seu temps lliure, i que no té els coneixements necessaris per fer una casa. Si m’ho permeteu, en aquest sentit la casa és tot un experiment que, de fet, tots dos creien que no duraria més de 50 anys i que acabaria caient a trossos.
Característiques úniques de la Casa Schröder
Per fi arribem al 1924, l’any de construcció d’aquesta casa. Situada al final d’una filera de cases construïdes un any abans i d’estil tradicional neerlandès, la casa Rietveld-Schröder no hi té res a veure. Té una superfície de 140m2 repartits en dos pisos i un petit jardí amb garatge. La paret exterior és de totxana recoberta de guix blanc/gris, amb petits detalls en colors primaris (finestres, marcs, columnes) i es caracteritza per uns grans finestrals al primer pis, aportant una lluminositat molt agraïda. La casa també està dotada de calefacció central (primer carbó, després oli i més tard gas) i aigua corrent en cada habitació, un gran avenç llavors.
Un cop a dins, es poden diferenciar els dos pisos clarament. La planta baixa és força tradicional: per tal de poder obtenir la llicència d’obres, Rietveld va dissenyar uns plànols que poc tenen a veure amb la realitat; aquesta llicència requeria parets i portes fixes en una casa, justament el que Rietveld i Schröder volien eliminar.
Per aquesta raó, segons els plànols, la casa (cuina/bany/habitacions) es troben a la planta baixa, i el primer pis apareix simplement com un gran “àtic” sense especificar més. En la realitat, la planta baixa comprèn el vestíbul, la cuina, l’habitació de la minyona, el taller original de Rietveld, l’estudi de Schröder i un lavabo petit, mentre que a l’àtic s’hi troba tota la resta (la sala d’estar/menjador, les habitacions de la família, el bany i un segon lavabo). A grans trets, la planta baixa conté habitacions funcionals (cuinar, estudiar, treballar), mentre que el primer pis és on s’hi “feia vida”. La principal característica d’aquest primer pis és que no hi ha parets interiors, sinó que les substitueixen panells corredissos fets de fusta, aportant funcionalitat a la casa. El mateix espai es fa servir per diversos usos en funció del moment del dia: al vespre es “fan” les habitacions col·locant els panells, al matí es “desfan” convertint-ho en un espai únic, una gran sala d’estar. A part d’aquests panells més principals, el primer pis també es pot dividir en un espai més petit, sobretot de cares a l’hivern. Recordem la situació del 1924: hiverns molt freds, mal aïllament (vidre simple i fusta). Tot i que la calefacció central pot semblar exagerada en un primer moment, no ho és ja que el museu encara avui en dia la segueix utilitzant.
A part d’aquesta gran característica general, la casa també te altres petites “alteracions” que la fan igual d’especial que de pràctica, com per exemple: una gran “finestra de la cantonada” (literalment la finestra està partida en dues dimensions diferents), una bústia transparent (no cal obrir-la per saber si hi ha correu), un penjador infantil (els nens no necessiten ajuda per preparar-se en sortir), una banyera per assentar-se en comptes d’estirar-se (ocupant la meitat d’espai i d’aigua), una barana d’escala vertical (casi no ocupa espai), taules que es pleguen o un tub comunicador amb l’exterior/porta principal (l’equivalent a l’intèrfon actual). Tots aquests petits detalls, al contrari del que es podria pensar, no són idees de Rietveld, sinó que són requisits demanats per Schröder: com a mare vídua, ella sabia quines funcions li eren més pràctiques en el seu dia a dia amb els seus tres fills. Responen a una arquitectura funcional.
Truus Schröder va acabar vivint durant 60 anys en aquesta casa (1925-1985), fet que va fer que ella mateixa hi fes molts canvis: el més gran de tots va ser la transformació de la seva pròpia habitació en una cuina.
La Casa Schröder com a Patrimoni de la Humanitat
Quan va morir i la casa va passar a ser propietat de la Fundació Rietveld-Schröder, s’hi va fer una gran restauració (1985-1987) per tornar a portar la casa a la seva situació original i des de llavors que és museu obert al públic amb reserva prèvia (actualment gestionat pel Centraal Museum Utrecht). Tot i que és un museu petit, gaudeix de gran popularitat, sobretot entre amants de l’arquitectura i l’interiorisme. En altres paraules, aquest primer pis de la Casa Rietveld-Schröder va fixar les bases per l’arquitectura moderna que coneixem avui en dia. Pensem en una ‘tiny house’ o una caravana, on tot es posa/treu en funció de la necessitat (llit, taules, etc). El seu minimalisme també s’ha extrapolat: molts dels mobles de Rietveld, podrien ser venuts al IKEA perfectament, no desentonarien. És per això que, des de l’any 2000, té el reconeixement de Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO.
Vols saber més sobre Gerrit Rietveld i el moviment De Stijl? Segueix el nostre tour a Utrecht!
Vols veure un edifici on s’ajunten dos genis, Rietveld i van Gogh? Segueix el nostre tour del Museu van Gogh!
Escrit per Carla Morcillo
