Descobreix la nijntje, la icona infantil dels Països Baixos creada per Dick Bruna. Aquesta conilleta ha deixat un llegat de llibres, cançons, dibuixos animats i altres productes culturals per a petits i grans culminant amb el museu nijntje a Utrecht.
Qui és nijntje?
Avui us parlaré de la conilleta més famosa de tots els Països Baixos, la “nijntje” – així d’entrada potser no us resulta familiar, ja que fora dels Països Baixos se la coneix com a “miffy”. Es tracta d’un personatge infantil neerlandès creat per Dick Bruna fet a partir d’un dibuix que segueix un disseny minimalista i bàsic: un conill antropomòrfic resseguit amb una línia negra i pintat amb els colors primaris, que capten l’atenció dels més petits. Els trets més característics són les dues grans orelles i el morro en forma de X.
Història i creació de nijntje
Nascut a Utrecht, Dick Bruna (1927-2017) va crear la “nijntje” el juny de 1955 (és a dir, ja es pot més que jubilar 😃) i fins el 2014 no va parar de fer-ne llibres explicant les aventures de la conilleta i el seu grup d’amics. Si m’ho permeteu, podríem fer la comparació entre la “miffy” als Països Baixos i en Teo o les Tres Bessones a Catalunya. Existeixen llibres com ara “la miffy va al museu” o “al parc”, però també hi ha exemplars dedicats a temes menys banals com per exemple el naixement d’un/a germanet/a (“kleine pluis”), la pèrdua d’un familiar (“lieve oma pluis”) o la inclusió de qui té característiques diferents (“nina” o “hangoor”).
Tot i que no és ben bé segur com va començar, es creu que va sorgir durant unes vacances familiars a Egmond aan Zee, quan el seu fill d’un any li va explicar que havia vist un conill al jardí de la casa que havien llogat. Durant quasi 60 anys va escriure més de 120 llibres que, des del 1959, tenen un format molt únic: tapa dura, 24 pàgines, forma quadrada (16cm x 16cm), amb il·lustracions a la pàgina dreta i text de 4 línies a l’esquerra (amb rima). Crida l’atenció que no s’utilitzen majúscules, ni tan sols pels noms propis, com en aquest text que estàs llegint. En altres paraules, aquests llibres realment estan dissenyats per als més petits.
L’autor Dick Bruna
Dick Bruna va néixer el 23 d’agost de 1927. El seu pare era editor. Durant la Segona Guerra Mundial, al 1943, la família es va amagar durant un temps a Loosdrecht (a la província de Noord-Holland) durant un temps, perquè el pare no volia ser cridat per treballar per als alemanys. Durant aquest període, Dick no podia anar a l’escola i havia de mantenir-se ocupat. Per això, va començar a dibuixar i pintar la natura que l’envoltava. Al refugi de la família Bruna, hi passaven regularment dissenyadors i il·lustradors que treballaven per a l’editorial del seu pare. De vegades, rebia classes d’alguns d’aquests il·lustradors, com Rein Van Looy qui va ser l’il·lustrador i enquadernador de Pinkeltje i El gran mag d’Oz, entre altres.
Després de la guerra, Dick va interrompre la seva formació al liceu i el seu pare el va enviar a fer pràctiques a diverses editorials d’Europa perquè aprengués l’ofici d’editor però això només va fer que obrir-li els ulls i veure que no estava fet per al món editorial.
Dibuixa molts paisatges urbans i, dret al costat d’un pont o un carrer, amb cavallet i llenç, copia amb realisme allò que veu. Més tard, a París, s’inspira en artistes com Braque, Picasso, Matisse i Léger. L’impressiona el seu ús del color, la manca de perspectiva, la tècnica i la senzillesa, elements que introdueix a la seva pròpia obra. Quan torna es posa a estudiar Belles Arts però se’n dona compte que, de fet, el que ell vol ser és dissenyador.
Acaba dissenyant portades de llibres per l’escriptor belga francòfon Georges Simenon. Simenon explica a Dick Bruna que l’artista espanyol Pablo Picasso va veure una vegada una de les seves portades i comenta que la portada es tan bona i eficaç perquè sembla un pòster. Dick Bruna considera que es el compliment més gran que ha rebut mai.
L’artista neerlandès Gerrit Rietveld, que visita regularment l’editorial on Bruna treballa, també li dedica unes boniques paraules quan aquest està dissenyant la portada del llibre El Sant, de Leslie Charteris; Rietveld se li acosta per darrere i senyala la figura que ha fet en Bruna i li diu: “Bonica figura, noi”.
El 2014, Dick Bruna deixa de dibuixar i mora el 2017 amb 89 anys. L’última nijntje es publica el 2011 i també serà l’última ja que els drets del dibuix no son transferits a un successor.
Impacte cultural de la nijntje
Aquesta llarga trajectòria fa que gairebé tothom als Països Baixos hagi crescut amb aquesta conilleta, generació rere generació. Aquests llibres infantils clàssics no són únicament coneguts al seu país d’origen, ja que han estat traduïts a més de 70 idiomes (sí, també en català!), fet que fa que sigui internacionalment coneguda. A més a més, s’han fet traduccions a diversos dialectes del neerlandès. Per establir un símil, és com si els llibres d’en Teo estiguessin traduïts a l’empordanès 😊
Com tot personatge conegut, la nijntje tampoc se salva d’un parell de polèmiques. La primera és del 2010, quan Mercis (copyright de la Nijntje) va portar Sanrio (creadors de Hello Kitty) a judici per plagi per la creació de Cathy, l’amiga de la Hello Kitty, i la segona és del 2021, quan un artista xinès va fer una exposició d’un conillet igual que la nijntje però amb bec d’ànec. Tot i que la segona no va arribar als jutjats, en tots dos casos va guanyar Mercis/Bruna/nijntje i els altres dos van ser retirats.
El Museu de la nijntje a Utrecht
Com ja s’ha mencionat, la llarga trajectòria i popularitat tant de la nijntje com d’en Dick Bruna han convertit el personatge fictici en un dels grans símbols d’Utrecht, ciutat que els va veure néixer a tots dos. Actualment se la pot trobar en diversos llocs diferents (des de places amb escultures fins a semàfors, a part d’acaparar les botigues de souvenirs), i gairebé diria que es fa impossible caminar per Utrecht sense trobar-te-la, especialment quan la coneixes.
Per dir-ho d’alguna manera, el centre del “món nijntje” és el museu dedicat exclusivament al personatge: oficialment «nijntje museum«, però també conegut com a ‘miffy museum’ a la mateixa ciutat d’Utrecht. No és un museu a l’ús tal i com ens l’imaginem, ja que està destinat al públic infantil (de 2 a 6 anys aprox.), amb tot el xivarri que això comporta. Comprèn una sèrie de sales, que estan basades en alguns llibres i tenen l’objectiu de que els nens es familiaritzin amb cert vocabulari (casa/família, metge/parts del cos, ciutat/trànsit, granja/animals, etc), practicar la psicomotricitat o la lectura, aprendre a fer operacions matemàtiques simples, incentivar la creativitat, etc. En definitiva, aprendre mentre juguen. La popularitat de la que parlàvem també es pot veure en l’evolució d’aquest museu: inaugurat el 2006 com a la Casa de Dick Bruna (‘dick bruna huis’), el museu estava llavors estava més pensat com a museu dedicat a l’autor que al personatge, en aquest sentit sí que era un museu més tradicional. Però clar, ple de nens, cosa que en algun moment va causar problemes entre els visitants. Per això, el 2016 es va decidir fer una gran renovació: crear el Museu de la Miffy, que estaria pensat per als més petits, i reconstruir el taller de l’autor a l’edifici del davant, el Museu Centraal.
Vols visitar la llar d’aquesta icona de la cultura neerlandesa que ha travessat fronteres?
No dubtis a visitar Utrecht amb els més petits de la casa!
Escrit per Carla i Vanessa
