Ous de Xocolata per Pasqua

Per Pasqua, als Països Baixos, és tradició que els nens (i no tant nens) hagin de buscar ous de xocolata que han estat amagats per la llebre de Pasqua el jardí o per casa. Si si, ho heu llegit bé, no el conillet de Pasqua però la llebre.

Tot i que és una tradició que seguim amb els nens sempre m’havia preguntat el perquè dels ous de xocolata i el perquè què s’amaguin així que després de trobar-ho he vist que tenia els origens molt llunyans i que té a veure amb les diverses tradicions que conviuen en aquest país.

L’ou de Pasqua té els seus origens en l’ou de veritat, que en moltes cultures és un símbol de fertilitat, de nova vida i de regeneració, com la primavera. Per exemple en l’antiga tradició germànica pagana (abans dels Cristianisme) els ous eren l’ofrena per a la Deesa Ostera o Ostara, la qual era la divinitat de la fertilitat i la primavera; i actualment els alemanys anomenen a la Pasqua, Ostern. I de fet, en anglès antic, aquesta deeesa rebia el nom de Eostre, el qual té relació directe amb el nom en anglès de Pasqua: Easter.

En la tradició hebraïca, hi ha una festa que es celebra al voltant de Pasqua la qual porta el nom de Pesach i que també és coneix com la festa de la primavera. En aquesta festa, els hebreusrecorden el seu èxode d’Egipte i com Moisès els va guiar i així els va lliurar de l’esclavatge. Durant aquesta festa un ou dur molt cuit i passat per la paella es posa en un plat central juntament amb matses (pa hebreu sense llevat), aigua salada, julivert i una cuixa de xai rostida. Mentre que l’ou és una ofrena per aquesta festa de la primavera la cuixa de xai fa referència al sacrifici del xai/anyell per part dels hebreus la nit de l’èxode. Tots aquests aliments es posen al centre de la taula mentre es relata la història de l’èxode.

En la tradició cristiana els ous tenen relació amb la quaresma ja que durant aquests 40 dies no es podia menjar ni carn ni làctics ni ous així que un cop passats aquests dies els camperols es trobaven que una part dels ous s’havia fet malbé perquè no se’ls havien pogut menjar i els altres ous se’ls havien de menjar bastant ràpid. Això va fer que es comencessin a usar els ous més vells per decorar-los i així usar-los d’una altra manera.

Respecte al fet que els ous actualment s’amaguin té relació amb què en molts pobles de tradició anglo-germànica, inclòs als Països Baixos,quan s’acostava la primavera els pagesos feien un ritual on enterraven els ous de veritat als camps per tal que fòssin més fèrtils.

Així que ja veieu que els origens de l’ús de l’ou els trobem en una combinació de símbols de fertilitat pagans, històries de tradició germànica i bíbliques i practicitat.

I ara encara us preguntareu… però… i per què els ous de xocolata? i perquè aquestes colors i gustos diferents?

Doncs l’origen es veu que es troba al segle XVIII quan els pastissers parisencs se’ls va ocòrrer fer ous de xocolata com alternativa luxosa als ous cuits tradicionals. Al principi usaven un ou de veritat com a motlle i feien competicions per veure qui els veia més bonics i més bons així que arribà un moment que els ous va començar a ser extremadament decorats per poder guanyar aquestes competicions.

Aquí als Països Baixos es fa una barreja de totes aquestes històries que s’han explicat: els ous de colors i gustos diferents s’amaguen de tal manera que un any després encara en trobes perquè no ets capaç de trobar tots els que la llebre ha amagat, mentre que també es pinten i decoren closques d’ous de veritat per fer bonic.

 

 

 

Dues noves pàgines del diari d’Anne Frank

4 acudits, explicacions sobre el sexe, la prostitució i els anticonceptius; això és el que s’ha pogut llegir en unes pàgines que s’havien quedat amagades darrere del paper d’estrassa que cobreix interiorment el diari amb la coberta vermella d’Anne Frank, el primer.

No son temes nous ja que temes com la sexualitat, la menstruació i l’anatomia, en edicions posteriors a la primera publicació, ja se’n parlava; a la primera edició no es van publicar degut a que el seu pare ho va censurar.

Son 33 línies sobre sexualitat que van ser escrites el 28 de setembre del 1942 quan ella tenia 13 anys, al cap de tres mesos d’entrar a la casa del darrere.

Sobre prostitució ens diu que “tots els homes, si son normals, van amb dones, dones que s’apropen a tu pel carrer i després marxen junts. A París tenen cases grans per això; el papa hi ha estat“. Se sap que el seu pare tenia un germà, en Herbert Frank, que vivia a París amb la seva dona des del 1932 i que de tant en tant l’anava a visitar.

Segons Frank van Vree, director de l’Institut neerlandès d’estudis de la guerra, l’Holocaust i el genocidi, “qualsevol que llegeixi aquestes noves línies no podrà amagar un somriure” ja que creu que aquestes noves pàgines ens fan veure que l’Anne, amb tots els seus dots, com una nena del més normal.

No se sap ben bé perquè les va amagar darrere del paper d’estrassa enganxat a damunt de la coberta interior però és de suposar que potser no li agradava el què havia escrit o per por que algú ho llegís.

Anne descriu com a una noia jove de catorze anys li pot venir la regla i ens explica que “és un senyal que ja és madura per tenir relacions sexuals amb un home tot i que no ho ha de fer, per suposat, fins que no s’ha casat. Si es casen si que ho poden fer. També poden decidir si volen tenir fills o no. Si volen, llavors, l’home es posa sobre la dona i l’home posa la llavor a la vagina de la dona. Això passa amb un moviment rítmic“.

Segons els experts no es pot assegurar que aquestes pàgines siguin afegides a noves edicions per temes de copyright.

 

 

Nou quadre de Rembrandt surt a la llum

L’historiador i mecenes d’art amsterdamès Jan Six (1978) ha descobert un nou quadre del pintor del segle d’Or holandès Rembrandt van Rijn que fins ara es creia fet per un alumne del famós artista.

Jan Six va comprar-lo durant la subasta que fa divuit mesos es va portar a terme a la casa de subastes de Christie’s a Londres; al moment de la compra el quadre no estava ni datat ni firmat. Feia 44 anys que no es descobria un quadre de Rembrandt i amb aquest ja van 342 pintures. Fins al moment de la subasta, la pintura havia estat en mans d’un membre de la noblesa britànica i hauria pertangut a la seva família, almenys, durant sis generacions.

La pintura va sortir a subasta per entre 15.000 i 20.000 lliures i finalment l’historiador amsterdamès l’hauria comprat per 137.000 lliures (156.000€). Jan Six va tenia la certesa que aquest quadre era de Rembrandt i va aconseguir que un inversor creiés en ell i estigués disposat a invertir-hi millions a l’hora de la compra, cosa que no va caldre.

Aquesta pintura de 94,5 cm x 73,5 cm dur el nom de “Retrat de jove senyor”, es creu que s’hauria fet cap el 1634 i que, de fet, formaria part d’un retrat doble més gran. Rembrandt hauria pintat aquest quadre a l’edat de 28 anys i no un deixeble seu com es creia a l’hora de la subasta ja que en aquest moment Rembrandt no tenia cap deixeble que pogués dur a terme un quadre d’aquesta qualitat. L’obra pot ser datada gràcies al coll de puntes que porta el personatge representat jaque és un coll que va estar de moda entre el 1633 i el 1635.

L’historiador que ha fet la descoberta, Jan Six, és descendent de l’alcalde d’Amsterdam amb el mateix nom qui també va ser pintat per Rembrandt.

Tant Ernst van de Wetering (exdirector del Rembrandt Research Project) i considerat l’expert per excel·lència en aquest pintor, està d’acord amb en Jan Six; altres 15 personalitats entre conservadors i historiadors de l’art recolzen aquesta teoria.

Aquesta obra d’art es podrà veure a partir del 16 de maig, demà, i durant un mes a l’Hermitage d’Amsterdam.

Staakt! Staakt! Staakt! La Vaga general de Febrer

Avui, 25 de febrer del 2016, es commemora els 75 anys de la coneguda com a Vaga de febrer.

jordaan4

Placa commemorativa de la reunió del 24 de febrer del 1941

El que va començar amb una reunió d’unes dues-centes persones al barri treballador del Jordaan, va acabar sent un dels actes de la  resistència neerlandesa més importants de la Segona Guerra Mundial.

A partir de l’esmentada reunió que es va dur a terme el 24 de febrer al vespre com a reacció al malestar que hi havia pel que estava passant a la comunitat jueva – dos dies abans 425 homes joves jueus van ser detinguts i deportats a camps de concentració i un dia abans s’havien fet més batudes per detindre més joves jueus –  es va decidir que el dia següent es cridava a la ciutadania fer vaga com a protesta. Aquesta vaga afectaria cada racó de la ciutat des de petites botigues fins a transport públic. Els alemanys nazis anaven a presenciar una vaga general.

Després de dos dies, la vaga es va disoldre degut a la violència emprada per les forces alemanyes. Durant dos dies, per tal de reprimir la vaga, els alemanys havien detingut, assessinat i llençat granades indiscriminadament deixant morts i ferits al bellmig del carrer i una gran quantitat de persones detingudes i afusellades. El dia 27 de febrer hi havia més policia alemanya que mai als carrers i a cada tramvia que circulava s’hi podia trobar un oficial  per tal d’assegurar que la vaga no continuava. A més a més, la ciutat d’Amsterdam va haver de pagar 15 milions de florins com a penalització.

Durant dos dies, la comunitat jueva va sentir com la cociutadania els defenia.

L’eslògan d’aquella vaga va ser: “Protesteert tegen de Afschuwelijke Jodenvervolging!!! Staakt! Staakt! Staakt!” el que en català seria: “Protesta contra la terrible persecució jueva!!! Vaga! vaga! vaga!”

 

“El carreró” de Johannes Vermeer

Johannes Vermeer és un pintor del qual se sap poca cosa i del qual és coneixen poques obres.

Hi ha un quadre que al 1921 va arribar al Rijksmuseum d’Amsterdam i que des de llavors ha portat de cap a històriadors varis ja que és la pintura d’unes facanes i un carrer però, fins ara, no es sabia on es podien situar. Amb un detallisme propi del pintor ens deixa veure l’activitat quotidiana d’un dia qualsevol del segle XVII.
Des de fa poc i gràcies a l’estudi intensiu d’un professor d’història de l’art de la Universitat d’Amsterdam (UvA), Frans Grijzenhout, se sap situar aquest carrer; al Vlamingstraat entre el número 40 i 42 de Delft. Que era un quadre d’algún carreró de Delft ja es suposava degut a la procedència del pintor i al poc hàbit que tenia de sortir de la ciutat però ara se sap amb precisió la localització exacte.

vermeer

 

El què ha fet dificultós el procés de reconeixement de les cases és que, de fet, aquestes cases ja no existeixen, només el carreró de més a la dreta dels dos carrerons que hi ha entre les cases. Però aquest petit carreró, juntament amb l’amplada de les cases actuals del s.XIX que encara és la mateixa que les cases que surten al quadre (la casa de l’esquerra ha absorbit el seu carreró) ha sigut la clau per situar el quadre. La localització del carrer ha estat possible gràcies a un document que es conserva de l’Ajuntament de Delft on es porta un registre de les quotes que la gent pagava per tenir embarcadors davant les cases, acompanyat dels noms dels amos de les vivendes i de l’amplada de les cases, ja que aquesta era la base per pagar un quota o altra.  Aquesta informació ha estat completada amb altres dades que ja es tenien sobre les mesures de les cases que surten al quadre, les mides dels totxos dels murs i del canal que se sabia que hi havia davant de la casa (dada que es podia saber per la distància que l’artista pren a l’hora de pintar la casa).

El que ho fa més interessant, i al mateix temps reforç la teoria, és que també s’ha sabut que és molt probable que la casa de la dreta fos la casa d’una tieta del pintor, Ariaentgen Claes van der Minne, la qual es va quedar vídua amb tres filles; i que possiblement la senyora que hi ha asseguda al llindar sigui ella i que la noia que hi ha al carreró, no sigui una criada sinó una de les filles. A més a més se sap que a partir del 1663, aquesta senyora cuidava els seus nets, els quals poden ser les dues criatures que juguen davant de la casa. Si això fos veritat, portaria a una nova datació del quadre ja que actualment es data a finals del anys 50 del segle XVII però s’hauria de datar als anys 60 del mateix segle.

Informació pràctica:
Del 20 de novembre i fins el 13 de març, al Rijksmuseum d’Amsterdam, es pot visitar una exposició sobre aquesta descoberta on s’hi troben documents d’arxiu i mapes. Després es podrà veure al Museu Prinsenhof de Delft.

Joan Miró al CoBrA Museum

Des del 10 octubre del 2015 al 31 de gener del 2016 es podran veure 120 peces de Miró i més de 80 dels artistes que formaven el moviment artístic d’avantguarda europeu més important després de la Segona Guerra Mundial conegut com a CoBrA. Aquest moviment sorgit a Paris, el formaven artistes procedents de Dinamarca, Bègica i Països Baixos o, com el mateix nom del moviment ens diu en un acrònim: Copenhagen, Brussel·les i Amsterdam.

Artistes neerlandesos com Constant Nieuwenhuijs, Corneille i Karel Appel formaven part d’aquest moviment artístic i des del 1995 existeix a Amstelveen aquest museu dedicat a aquest moviment i als seus contemporanis.

6-crèdit-1943-545x542L’exposició que es titula Miró & CoBrA. Joc experimental (Miró & CoBrA. Experimenteel spel en neerlandès), busca la relació entre l’artista català i el moviment CoBrA. De fet, se sap que dos dels iniciadors d’aquest moviment artístic es van conèixer durant una exposició de Miró a París i que a l’última exposició del moviment que es va dur a terme al 1952 a Liège (o Luik en neerlandès) l’obra de Miró estava penjada al costat de la de Karel Appel. Segons el comissari de l’exposició, Miró és considerat un leitmotiv dins aquest moviment.

En aquesta exposició es pot veure, segons el Museu, el què unia als artistes de CoBrA i a Miró: la particular manera de veure l’art  i la corresponent experimentació amb materials, formes i mètodes diversos. A través de pintures, obres ceràmiques, escultures, poemes visuals i llibres d’artista se’ns expliquen 6 decades d’art al segle XX.

Feia més de 60 anys que no es feia una exposició retrospectiva de Miró als Països Baixos ja que l’última va ser a l’Stedelijk Museum d’Amsterdam al 1956.

El museu considera a Miró un dels artistes més estimats i especials del segle XX i recordeu que fins l’11 d’octubre que es poden veure escultures, també de Miró, al jardí del Rijksmuseum.

Informació d’interès:

CoBrA Museum of Modern Art
Adreça:  Sandbergplein 1, 1181 ZX Amstelveen.

Com arribar-hi en transport públic:

Busos des de Centraal Station, Leidseplein i Museumplein, números: 170, 172, 174 direcció Amstelveen. Aquests busos paren a l’estació de busos d’Amstelveen la qual es troba a un minut a peu del museu.

Tram 5 des de Leidseplein o Museumplein i anar fins a l’última parada (eindhalte) “Amstelveen”. Des d’allà s’ha de caminar 10 minuts per arribar al museu.

Tram 51 des de Centraal Station, Amterdam Amstel o Amsterdam Zuid i baixar a la parada “Amstelveen Centrum”. Des d’aquí, caminar 10 minuts seguint el graffiti que hi ha al terra.

El Jardí més proper a Déu

L’església vella o Oude Kerk d’Amsterdam, coneguda popularment com la sala d’estar d’Amsterdam, és una de les més visitades de la capital dels Països Baixos. Ja fa molt anys que va perdre el culte però, com passa a molts edificis religiosos que cauen en desús aquí a la terra baixa, es va reconvertir en un centre cultural i artístic.
Aquest estiu fa honor al seu nou rol i a la seva posició respecte a la ciutat i combina les dues coses gràcies a l’artista japonès Taturo Atzu (anteriorment conegut com a Tatzu Nishi). Taturo Atzu és conegut per les seves instal·lacions temporals amb les que transforma edificis públics i històrics i evoca a la intimitat dels espais quotidians.

2015062217558823483000fA partir del 26 de juny i fins el 6 de setembre aquest artista munta una plataforma temporal a la teulada de l’església.
L’accés a aquesta plataforma és a través d’una bastida situada fora de l’església. Des de la teulada es tindrà una vista inolvidable de les teulades del barri antic. Una vegada s’ha arribat a la plataforma, estarem davant d’una sala d’estar a l’aire lliure i d’una zona per seure que estarà disposada al voltant del campanar de l’església.
Serà una oportunitat única de poder gaudir de les vistes des de l’església cap a l’entramat dels carrerons del casc antic i el paisatge de teulades que s’obrirà davant nostre, però sobretot, ser present en un lloc que normalment no és accessible pel públic en general: la teulada d’una església.

A part també s’organitzen diferents activitats en aquesta plataforma que estan obertes al públic en general.

Un cop hagi passat el 6 de setembre, la bastida es quedarà muntada un temps més per tal de poder dur a terme treballs de manteniment a la teulada.

Les entrades pe poder pujar a aquesta instal·lació tenen un cost de 10€ i es poden comprar amb antel·lació a la pàgina web de la Oude kerk (link aquí).

Joan Miró al Rijksmuseum

Als Jardins del Museu Nacional situat a la ciutat d’Amsterdam, a partir del dia 19 de juny i fins l’11 d’octubre, es podran admirar tota una serie d’unes 20 escultures de l’artista català Joan Miró (Barcelona, 1893 – Palma, 1983).

Nederland, Amsterdam, 11-06-2015. Miro beelden in de tuin van het Rijksmuseum. Beeld: Personnage. Foto: Olivier Middendorp

Nederland, Amsterdam, 11-06-2015.
Escultura de Joan Miro als jardins del Rijksmuseum.
Esucltura: Personatge.
Foto: Olivier Middendorp

Aquesta exposició a l’aire lliure i amb accés gratuït és la tercera que es dur a terme en aquests jardins després de Henry Moore i Alexander Calder. Les obres han estat cedides per col·leccions particulars i diferents instal·lacions museïstiques d’abast internacional per a aquest propòsit. Les peces que es podran veure toquen diferents èpoques de l’artista, des de la seva faceta figurativa a la més abstracta i es trobaran distribuides en els 14.500m2 de jardí del Rijksmuseum.

Nederland, Amsterdam, 11-06-2015. Miro beelden in de tuin van het Rijksmuseum. Beeld: Femme. Foto: Olivier Middendorp

Nederland, Amsterdam, 11-06-2015.
Escultura de Joan Miró als jardins del Rijksmuseum.
Escultura: Dona.
Foto: Olivier Middendorp

Una de les últimes vegades que es va poder veure una exposició dedicada a Joan Miró aquí als Països Baixos va ser al 2010 quan, en aquest mateix museu, es va fer una mostra amb obres de l’artista català al costat d’obres de pintors del segle XVII neerlandès i en les qual Miró s’havia inspirat.

Divendres 19 de juny en Joan Punyet Miró, nét de l’artista i estudiós de les seves obres, fa una xerrada sobre Joan Miró.

Rembrandt tardà

Descobrint el RijksmuseumRembrandt tardà és una exposició que no ens podem perdre.

Una exposició creada pel Rijksmuseum d’Amsterdam conjuntament amb la National Gallery de Londres on es fa un repàs exhaustiu de les obres de l’última època d’aquest artista. És considerada la retrospectiva més gran feta fins ara de les obres tardanes de l’artista marcades per la perdua de la seva dona Saskia, els problemes financers amb que va haver de fer front i el trasllat a un dels barris més baixos de la ciutat, entre d’altres coses.

En aquesta exposició que començarà aquest dijous 12 de febrer i que es trobarà ubicada a la recent reoberta ala Philips, s’hi podran admirar més de 100 obres entre pintures, dibuixos i gravats procedents de 35 col·leccions (museus i privades) d’arreu del món.

A Amsterdam també hi ha la casa on va viure Rembrandt amb la seva família fins que es va arruinar, la coneguda com a Rembrandthuis. Aquesta casa museu, conjuntament amb el Rijksmuseum i durant el mateix periode que el Rijksmuseum, ha organitzat una exposició on ens mostra el Rembrandt professor. Sempre ha sigut normal que els artistes tinguessin alumnes/aprenents i per això en aquest museu ens volen ensenyar aquesta vessant de l’artista que ens ocupa amb l’exposició: Els alumnes del Rembrandt tardà: estudiant sota les ordres d’un geni.

Informació pràctica sobre l’exposició al Rijksmuseum:

Dates: del 12 de febrer al 17 de maig.
Lloc: Rijksmuseum; ala Philips.
Preu: 25€ (entrada general al museu + entrada a l’exposició).
Els menors de 18 anys tenen l’entrada gratuïta però també han de tenir entrada gratuïta impresa.
Els que tinguin la Museumkaart només han de pagar el suplement per l’exposició de Rembrandt.
Millor fer la reserva per avançat a internet.

En voleu un tastet? Doncs mireu aquest “video-presentació de l’exposició“.

 

 

 

Les películes més antigues

El Eye Museum d’Amsterdam ha donat a conèixer les quatre películes d’Amsterdam més antigues que es conserven i que, gràcies a una acció de crowdfunding feta aquest estiu, s’han pogut digitalitzar. A través del crowdfunding es va poder recollir la quantitat de 17.000€ que va ser donada per 262 persones.

Les quatre películes es titulen:

 

 

  • DamAlarm Brand del 1936. On s’ensenya el funcionament dels bombers de la ciutat.

 

 

  • DamOudjes del 1936. Història d’amor fictícia en una residència d’avis.

 

 

 

Amb els diners que es van recollir es van poder netejar manualment les películes, restaurar-les, fer-ne còpies i finalment, digitalitzar-les. Aquestes peces ja formaven part de la col·lecció del museu però degut a la manca de pressupost, no s’havia pogut treballar amb elles.

En aquestes películes es pot veure com, per exemple, abans hi havia un monument davant mateix del Palau Reial; l’antic edifici de la borsa que es pot veure a Amsterdamse Beurs ja no es veu a la película de Beautiful Amsterdam ja que ja existien els famosos magatzems Bijenkorf; l’estació central d’Amsterdam acabada de fer, i un llarg llistat de llocs ben coneguts de la ciutat alguns dels quals han resistit el pas dels anys mentre que d’altres han estat substituits.

De fet, se sap que al 1898 la ciutat ja havia estat gravada per un director estranger però les películes del 1900 que ara s’han restaurat i digitalitzat son les primeres fetes per directors neerlandesos.

Per més informació, aquí us deixem el web, en anglès, del museu: www.eyefilm.nl.

La febre de la Tulipa

Tot i que encara falta un temps per a què s’estreni, aquí als Països Baixos ja s’ha començat a parlar d’una pel·lícula ambientada en la que es considera la primera bombolla especulativa (coneguda com a Tulipmania) i en les conseqüències que aquesta va tenir en la societat un cop es va entrar en crisi: “Tulip Fever” o, el que en català seria: “La Febre de la Tulipa”.

tulipLa pel·lícula es basa en la novel·la escrita per l’autora de best sellers Deborah Moggach; és adaptada per la pantalla gran per Sir Tom Stoppard, que també va fer la mateixa feina amb Shakespeare in Love, i la direcció de la cinta corre a càrrec de Justin Chadwick, director de la pel·lícula “Mandela: llarg camí a la llibertat“.

La història es centra en Cornelis Sandvoort (Christoph Waltz), un senyor neerlandès que ha fet la seva fortuna a través del comerç de tulipes. El fet d’haver fet fortuna fa que s’hagi casat amb una noia jove, Maria (Holliday Grainger). Tot funciona fins que el senyor Sandvoort encarrega un retrat d’ella a Jan van Loos, un pintor galant i jove (Dane DeHaan).

Christoph Waltz va guanyar dos Oscars, un per “Inglourious basterds” (Malaïts malparits) i un per “Django Unchained” (Django desencadenat) i Holliday Grainger és coneguda pels seu paper a “Anna Karenina” o com Lucrecia a la sèrie “Els Borgia“.

Fa 10 anys ja es va intentar dur a terme aquest projecte amb Jude Law i Keira Knightley de protagonistes però al final no va quallar.

Altres actors de la talla de Judi Dench també han confirmat la seva participació en la pel·lícula.

 

 

Una entrada com al Louvre de París?

Si si; has llegit bé el títol. El Museu Van Gogh està buscant la manera de fer l’entrada a l’edifici més atractiva però, sobretot, més segura.

Quantes vegades passa que caminem per davant d’un museu i veiem les llargues cues que es munten fins a arribar al punt que les cues se surten de la vorera i tot?

Doncs això és el que el Museu Van Gogh està estudiant per tal que aquesta no sigui la seva imatge i que els visitants del museu puguin tenir un temps d’espera més agradable i segur. Volen crear un lloc habilitat per gran quantitat de públic on hi hagi arbres i bancs. A més a més, com ja han fet els altres dos museus que comparteixen plaça amb el que ens ocupa, el Museu Van Gogh vol obrir-se a la plaça els Museus (Museumplein) a la qual fins ara, li donava l’esquena i només es podia veure si miraves pels finestrals de les escales exteriors del museu.

En aquest nou accés serà on es podran comprar les entrades pel museu mentre que s’està estudiant que els grups tinguin una altra entrada separada, possiblement l’entrada vella.

Aquest projecte està previst que estigui acabat a l’estiu del 2015. Mentres, i fins el setembre, els veïns de la zona, els quals ja han rebut la informació pertinent sobre les modificacions de l’accés principal, poden donar la seva opinió i compartir les seves idees i/o crítiques amb el museu per tal de fer un accés que agradi a tothom.

foto vvgm

Projecte d’accés al Museu Van Gogh

L’entrada nova del museu està prevista on ara hi ha una espai “mort” semicircular, davant de l’ampliació que Kisho Kurokawa va fer al 1999 i on algunes vegades hi ha aigua o s’hi ha pogut veure composicions amb pedres reproduint quadres de Van Gogh.

 

Des de Descobreix Holanda esperem que aquest nou accés lligui amb el caràcter de la plaça dels museus.

La Pastanaga i el color taronja

Us heu preguntat mai si les pastanagues sempre han sigut carabasses? Ho sabieu que la Xirivia, en neerlandès s’anomena Pastinaak? Fins a quint punt va arribar la influència que tenia la ciutat de Hoorn que, fins i tot, hi ha un tipus de pastanaga que s’anomena Horn? Sabeu que hi ha altres parts del món on les pastanagues poden ser de color blanc, o groc, o vermell o, fins i tot, lila?

Totes aquestes preguntes van relacionades amb una de les històries més curioses que he sentit per aquestes contrades.

Hom diu que, de fet, les pastanagues amb el color taronja tal i com les coneixem ara van ser desenvolupades al s.XVII pels neerlandesos com a tribut a Willem d’Orange que va ser el que va guiar les províncies neerlandeses cap a la independència d’Espanya. Tot i haver estat centenars d’anys menjant pastanagues d’altres colors, horn carroten una generació, les pastanagues de color carabassa van desbancar a totes les altres, convertint-se en les més utlitizades a quasi arreu del món.
La pastanaga que coneixem nosaltres és un derivat de la coneguda com a pastanaga Horn degut a que va ser a la ciutat neerlandesa de Hoorn on es creu que es va fer el creuament amb les espècies de l’est que eren liles amb les de l’oest que eren blanques i vermelles. Al 1721 es troba la primera referència escrita sobre aquesta pastanaga de color taronja.

Durant l’època Clàssica i Medieval es veu que alguns escriptors confonien les pastanagues amb les xirivies que casualment, en neerlandès, s’anomenen Pastinaak mentre que les nostres pastanagues reben el nom de wortel. Es diu que es confonien perquè les dues hortalisses, abans què la pastanaga fos taronja, eren blanquinoses, primes i amb gust de que recordava al a fusta.

Cornelis Jacobsz Delff  1620 Frans Hals Museum

Escena de cuina. Cornelis Jacobsz Delff, 1620. Frans Hals Museum, Haarlem.

Tot i que es creu que és una llengenda apòcrifa (de dubtosa autenticitat), molts dels arguments a favor es basen en què és a partir d’aquesta època quan apareixen les pastanagues de color taronja als quadres. Hi ha qui diu que aquests argument principal només prova que en aquesta època als Països Baixos s’usaven les pastanagues de color carabassa però que no demostra que sorgissin en aquest país ja que, a més a més, moltes vegades els pintors adaptaven els colors de les coses reals que pintaven al color que lligava més amb el que volien pintar.

Juliana Anicia Codex, 512 d.C

Juliana Anicia Codex, 512 d.C

Al mateix temps, els mateixos que diuen que el fet que en quadres del segle XVII apareixin pastanagues de color taronja no vol dir res, basen els seus arguments en què ja hi ha dibuixos de l’any 512 d.c. on es veuen varietats de pastanaga de color taronja.

Així doncs… no estan intentant establir uns arguments en contra de la invenció de la pastanaga taronja amb els mateixos arguments, és a dir, basant-se en pintures? Qui diu que aquests dibuixos no van ser també fets modificant els colors d’aquesta hortalissa?

Encara que no queda clar si és o no una llegenda, el que si que és veritat, és que els neerlandesos van utilitzar varies vegades la pastanaga i el seu color taronja amb finalitats polítiques tant quan estaven a favor de la casa d’Orange com quan hi estaven en contra;  ja fos, com hem comentat al principi, arrel de l’episodi que portà a la seva independència o, temps més tard, quan el govern holandès no li agradava el què la casa d’Orange estava fent i prohibí la venda de taronges i pastanagues als mercats perquè el seu color era massa aristocràtic.

S’obre un nou museu a Amsterdam: el museu de la Prostitució

El museu dels “Red Light Secrets” o museu dels secrets de les llums vermelles és el nou museu que des del dia 5 de febrer es pot visitar al barri vermell d’Amsterdam; un museu que pretén deixar-nos veure una mica més del món de les noies que treballen en aquest barri.
Com que aquest museu està ubicat en un antic bordell, s’ha rehabilitat i se’ns dona l’oportunitat de poder passejar per habitacions que havien sigut utilitzades per treballadores sexuals i poder veure el seu lloc de treball, el lloc on es canvien o/i on es renten. També es poden veure fotos antigues del barri vermell, una sala per dur a terme jocs sexuals sadomasoquistes, un petit documental o una curiosa exposició de coses que clients han perdut durant la seva visita a aquestes noies; fins i tot, podem seure en un tamboret davant d’una finestra i que tothom que passeja pel carrer ens vegi.

Un museu petit però, pensem, interessant.

Informació pràctica:
Adreça: Oudezijds Achterburgwal 60H, Amsterdam.
Horari: de 12 del migdia a 12 de la nit, els set dies de la setmana.
Preu d’entrada: 7,5€

El bosc Veluwe

Als Països Baixos trobem zones que ens queden fora del que popularment es coneix com Holanda, però que es troben molt a prop de les principals ciutats.
Veluwe

Un d’aquestes zones és el bosc Veluwe; un espai que es troba a la provincia de Gelderland i ocupa més de 1100 km2; dins seu conté dos parcs nacionals: De Hoge Veluwe i Veluwezoom.

Al Veluwe es poden fer un munt d’activitats ja sigui senderisme, anar en bicicleta, visitar museus o visitar un zoo de primats, entre d’altres. Al mateix temps una part del bosc toca al Veluwemeer, un llac que fa més de 50 anys era part del que es coneixia com el Zuiderzee (o mar del sud). A l’altra banda del Veluwemeer es troba la provincia de Flevoland, una província formada per dos polders que es van drenar cap els anys 50 del s. XX.

Al Veluwe, a tocar de la ciutat d’Apeldoorn, hi trobem el zoo de primats comentat anteriorment, on els primats poden desenvolupar-se en un entorn natural i, fins i tot, els monos més petits es poden trobar passejant entre els visitants del zoo.

A les afores de la ciutat d’Arnhem però encara dins del Veluwe hi trobem el Nederlands Openluchtmuseum, el museu nacional a l’aire lliure, un lloc on es pot aprendre sobre els diferents periodes històrics dels Països Baixos.

Al parc nacional De Hoge Veluwe trobem el Kröller-Müller museum, un museu centrat principalment en obres d’art del segle XIX i XX. Aquest museu conté la segona col·lecció més important d’bre de Vincent Van Gogh al país, després del Museu Van Gogh. També és conegut per el seu increïble jardí ple d’escultures modernes i contemporànies.
Kröller-Müller MuseumAlberto Giacometti

foto (1)

 

 

 

 

 

 

Tan per arribar al museu com per moure’s pel parc nacional de De Hoge Veluwe hi ha les que es coneixen com De witte fietsen o les bicicletes blanques. Aquestes bicicletes es poden trobar a totes les entrades del parc i son d’ús gratuït; una manera magnífica de moure’s per aquest parc.

Així mateix, si es vol veure una cosa realment curiosa i carregada d’història s’ha de visitar el que es coneix com a Verscholen dorp, una petita zona que va ser ocupada secretament per jueus que s’amagaven de la persecussió alemanya i encara es poden veure, encara que a vegades costa, les construccions que van fer per poder tenir un lloc on viure mentre estaven amagats.

bungalow park

I si per tal de poder fer tot aquestes activitats us voleu quedar per la zona a passar unes nits, us recomanem un parc de petits allotjaments regentat per un menorquí, en Siscu i la seva dona Jannette que es troba a les afores de la ciutat de Hardewijk i que van decidir posar de nom, el mateix amb el que es coneix la zona dels amagatalls dels jueus. Het Verscholen Dorp.

Per a més informació:

Parc de primats Apenheul: www.apenheul.com
Museu nacional a l’aire lliure d’Arnhem: www.openairmuseum.nl
Museu Kröller-Müller: www.kmm.nl
Vila amagada dels jueus: www.verscholendorp.eu
Allotjament: www.verscholen-dorp.com

Concurs de Pasqua!

Durant una setmana podeu intentar endevinar quants ous de Pasqua hi ha en aquest pot.foto (3)

Als Països Baixos, els ous de pasqua de xocolata poden tenir diversos gustos i colors, tot i que nosaltres ens hem decantat pels bàsics, que son de xocolata negra, amb llet i blanca.

La activitat relacionada tradicionalment amb aquests ous de Pasqua és que el conillet de Pasqua amaga els ous per tota la casa i els nens (i no tant nens) han de buscar-los. Qui més en troba és el que guanya aquell any. Després de fer el recompte els nens i nenes de la casa es poden menjar els ous que han trobat.

Nosaltres no us podem amagar els ous a casa vostra però podem fer que intenteu aconseguir-los.

Per això us proposem aquest concurs: la persona que endevini la quantitats d’ous que hi ha rebrà aquests ous a casa.

Aquestes son les regles del concurs:

1. La persona que endevini la quantitat és la guanyadora.
2. Si ningú endevina la quantitat exacta, la persona  que més s’hi acosti sense passar-se, és la que s’emporta el premi.
3. Si hi ha més d’una persona que endevina la quantitat exacta, un cop el concurs es tanqui, es farà un sorteig entre els que han encertat dita quantitat.
4. El concurs es tancarà el dia 24 de març a les 12 de la nit.
5. El premi serà enviat per correu ordinari.
6. El nom de la persona guanyadora serà publicada al final del concurs i, al mateix temps, serà contactada per missatge privat.

MOLTA SORT A TOTS!

El Rijksmuseum tanca les seves portes durant un mes

La data ja s’acosta i per això tot ha d’estar a punt per poder dur a terme una de les inauguracions que els holandesos, i els que no som holandesos, hem estat esperant més de 10 anys; el 13 d’abril d’enguany el Rijksmuseum (Museu Nacional neerlandès) obrirà les seves portes en la seva totalitat després de molts anys d’espera i de retards.

Mentrestant, tots aquests anys, hem pogut gaudir d’algunes de les principals obres d’aquest museu ja que una de les ales del Museu, la coneguda com a Philipsvleugel (o ala Philips) ha restat oberta pel gaudi de tots aquells que volien visitar-lo.

Però, tot i així, tots els preparatius no es poden acabar de fer si no es tanca durant uns dies l’ala del museu que s’ha esmentat per així poder recol·locar les obres al lloc que els hi correspongui, juntament amb altres obres d’art que romanien en els dipòsits dels museus.

Per aquest motiu del 18 de març al 13 d’abril el Rijksmuseum romandrà completament tancat.

grans sales Rijksmuseum nova restauració

La direcció del museu entèn els inconvenients que aquest tancament pot causar a aquells visitants que vinguin durants aquests dies a Àmsterdam però també comenta que no hi ha altra solució possible ja que les obres ara exposades s’han de traslladar a altres espais de l’edifici.

Després de la inauguració del 13 d’abril, l’última de la Reina Beatriu, s’espera que aquest museu rebi més de 2 milions de visitants. El Museu restarà, des de llavors, totalment obert els 7 dies de la setmana.

El mateix dia 13 d’abril i després de dita inauguració, el museu mantindrà les seves portes obertes fins mitjanit i l’entrada serà gratuïta. Al seu interior els guies del museu oferiran visites guiades a través de les principals obres mestres.

Hem de recordar que el dia 2 de maig també obrirà les seves portes el renovat Museu Van Gogh; a partir de llavors, la coneguda com a plaça dels Museus tindrà tots els seus museus oberts al 100%.

Setmana dels restaurants

Diversos restaurants dels Països Baixos es posen d’acord cada any per dur a terme una iniciativa molt ben rebuda.
Aquesta iniciativa et permet menjar als millors restaurants del país, entre els quals es troben els guardonats amb estrelles Michelin, per un preu raonable.

Des de l’1 de març i fins el 10 de març aquests restaurants obres les seves portes per a poder gaudir d’entrants, primer plat i segon plat per un preu de 27,50€.
És la teva oportuniats de reservar lloc en aquell restaurant al qual, potser mai, hi aniries pels preus desorbitats que té.

Si durants aquests dies ets per Holanda, aprofita-ho i, si vols, envia’ns la resenya de com ha anat. El que ens enviis ho publicarem i així altres catalans que estiguin per aquestes terres podran seguir els consells dels que ja hi han anat i ho han provat , si no per aquest any, pel següent.

Més informació sobre quins restaurants hi participen: www.restaurantweek.nl

Carta i diploma acreditatiu de la nostra col·laboració en La Marató 2012

Tot just acabem de rebre per correu electrònic aquests dos documents que ens han fet tanta il·lusió.

Esperem que enguany poguem repetir en la participació, organització d’activitat i èxit de la mateixa tal i com vam fer al 2012.

Gràcies a tots aquells que ens vau ajudar a fer-ho possible i que hi vau participar.

Diploma de la Marató 2012

carta de la marató 2012 II

 

 

La Marató de TV3 a ÀMSTERDAM

Obre la teva agenda i marca’t el dia 15 de desembre a partir de les 11 del matí com a: OCUPAT!

Per què?? Doncs perquè ara no tens excusa per no poder participar a la Marató de TV3, també, des dels Països Baixos. Si aquest dia ets als Països Baixos ja sigui per feina, per estudis o simplement de vacances vine a la Plaça Dam (davant del Palau Reial) d’Àmsterdam i ens hi trobaràs ;-).

Descobreix Holanda en català organitza una activitat per a la Marató basada en allò que millor sabem fer: VISITES GUIADES en CATALÀ a la part més ANTIGA d’ÀMSTERDAM.

Des de les 11 del matí fins a les 12.30 del migdia del dia 15 de desembre podràs seguir una visita guiada en català de la mà de guies catalans/es residents als Països Baixos.

Aquest cop la nostra feina serà completament voluntària; per això, al final de la visita podreu donar la voluntat/donació i aquesta anirà integrament a la Marató de TV3 que aquest any és dedicada al Càncer amb el lema “La mort hauria de ser el final de la vida. El càncer, no“.

Els que formem part de Descobreix Holanda en català ens fa molta il·lusió organitzar aquesta activitat i esperem que a vosaltres us vingui de gust participar-hi. Així que… esperem veure’us a tots el dia 15 de desembre!

FINS LLAVORS!

cançó d’aquest any: Mai caminaràs sol de Glaucs i Menaix a Truà.

Robatori al Kunsthal de Rotterdam

La nit de dilluns 15 a dimarts 16 d’octubre es va produir uns dels robatoris d’obres d’art més importants dels últims anys als Països Baixos.

Set obres de la col·lecció privada holandesa Triton Fundation que estaven exposades al Kunsthal de Rotterdam (era el primer cop que les obres d’aquesta col·lecció privada s’exposaven en grup) van ser robades sense que ningú veiés res; desaparició del quadre de Henri Matissela polícia de Rotterdam va rebre l’avís que l’alarma d’antirobatori havia saltat mentre, segons alguns mitjans de comunicació, no hi havia cap vigilant fent guardia a l’edifici.

Aquestes obres robades, que han estat valorades entre 50 i 100 milions d’euros, es trobaven exposades conjuntament amb altres de la citada col·lecció d’art per celebrar els 20 anys de l’obertura del Kunsthal. L’exposició havia de durar fins el 20 de gener del 2013. Durant tot el dimarts l’edifici va restar tancat al públic.

Segons els experts, les obres robades seran difícils de vendre ja que estan registrades a la base de dades “Art Lost register” d’Anglaterra de tal manera que si s’intenten vendre en subhasta o un altre via similar, seran detectades.

20 inspectors estan treballant en el cas i s’estant buscant testimonis que hagin pogut veure o sentir alguna cosa la mateixa nit del robatori – entre les 3 i les 4 del matí- o fins i tot, els dies anteriors.

Les obres que han estat robades són les següents:

obra robada de Lucian Freud
Dona amb els ulls tancats, Lucian Freud, 2002                    Noia llegint en blanc i groc, Henri Matisse, 1919

Obra robada de Meyers de Haans a Rotterdam 1890           obra robada de Picasso a Rotterdam
Autoretrat, Meyer de Haans, 1890                                        Cap d’harlequí, Pablo Picasso, 1971

obra robada de Claude Monet a Rotterdam 1901obra Robada de Claude Monet a Rotterdam
Pont de Charing Cross, Londres, Claude Monet, 1901     Pont de Waterloo, Londres, Claude Monet, 1901

Obra robada de Paul Gauguin a Rotterdam
Noia davant finestra oberta, Paul Gauguin, 1989.

El Kunsthal no té una col·lecció pròpia així que sempre exposa obres d’altres col·leccions que poden ser des de fotografies, escultures i pintures fins a objectes de disseny i moda.

La Triton Fundation, que es troba entre les 200 col·leccions d’art més importants del món, és propietària d’aproximadament 250 obres d’art que abracen el període d’entre el 1860 i el 1970.

L’estació central d’Amsterdam fa anys

Ahir, 15 d’octubre, l’estació que rep 250.000 passatgers diaris, va fer anys. Per ser més precisos: 123 anys.

A l segona meitat del segle XIX fer una construcció d’aquestes característiques significava una tasca difícil a l’hora de trobar-li un emplaçament i per la construcció en si mateixa, però un gran projecte per a la ciutat d’Amsterdam.

Un cop es va trobar el lloc idòni per a la nova estació de trens, la societat es va dividir: uns creien que seria un obstacle per a les activitats marítimes a la majoria de les quals la ciutat debia la seva riquesa, mentre que d’altres van veure que aquesta construcció seria un punt molt positiu per a l’economia de la ciutat.

Finalment es va decidir contruir-la i per a poder-ho dur a terme es va necessitar la construcció d’una illa artificial a l’IJ que es va començar a fer al 1869. Es va tardar 20 anys a fer aquesta esmentada illa i l’estació que hi ha al damunt. De fet, la construcció d’aquest projecte va patir diversos endarreriments degut a, entre d’altres coses, a la col·locació dels 9000 pilons que hi ha sota de l’estació.

Al 1875 es va encarregar el disseny de l’edifici ferroviari als arquitectes P.J.H Cuypers (el mateix arquitecte que va fer el Rijksmuseum) i Al van Gendt.

El 15 d’octubre del 1889, finalment, es va inaugurar el que esdevindria un dels llocs més concorreguts d’Amsterdam.

El renovat Stedelijk Museum d’Amsterdam.

El 22 de setembre, la renovació que s’havia portat a terme durant 9 anys va arribar a bon port; finalment, Reina Beatriu a Amsterdam catalàl’Stedelijk Museum d’Amsterdam, un dels museus amb una de les col·leccions més importants d’art modern i contemporani del món tornava a obrir les seves portes al públic. La Reina Beatrix va fer la inauguració oficial el mateix dia 22 mentre que el públic hi va poder accedir a partir del dia 23.

Durant els últims anys ha estat obert al públic parcialment però ara, amb la nova ala d’exposicions, ja es pot visitar al complet. La col·lecció d’aquest museu conté obres de des de finals del segle XIX fins a l’actualitat més actual. Obres d’artistes que formen part de la història de l’art com Rietveld, Chagall, Picasso, Matisse , Karel Appel o Kienholz, entre d’altres, poden ser trobades en aquest museu acompanyats d’artistes d’última tendència.

Aquesta nova ala que ha art contemporani a amsterdamestat dissenyada per l’arquitecte Mels Crouwel de Benthem Crouwel Architects ocupa una superfície de 9423m2 i ja ha rebut el sobrenom de “badkuip” (la banyera). Aquest nou espai està dedicat completament a l’art contemporani – al més nou – amb espais enfocats al video art, les performances i les intal·lacions.

Gràcies a aquesta nova ala, l’Stedelijkart contemporani a amsterdam stedelijk museum Museum d’Amsterdam, té una nova entrada des de la plaça dels Museus a través de la qual comparteix un terra comú amb els altres museus de la plaça fent d’aquest espai públic un lloc de connexió i distribució de la cultura holandesa.

Com a exposició inaugural, i fins el novembre, s’hi pot trobar “Beyond imagination” amb l’obra d’una vintena d’artistes contemporanis holandesos i no holandesos però residents als Països Baixos.

Si es vol visitar el museu: el dimarts o el dimecres, s’hi pot accedir d’11 a 17h; el dijous d’11 a 22h; i el dissabte i  diumenge de 10 a 18h.
La tarifa d’admissió per una persona adulta és de 15€, pels menors de 18 anys és de 7,5€, mentre que pels menors de 12 anys és gratuïta.

Ben aviat, des de Descobreix Holanda en català s’oferiran visites guiades a aquesta institució. Us hi esperem!!

El Museu Van Gogh a l’Hermitage!

L’edifici que alberga el Museu Van Gogh necessita una renovació.

A partir del 29 de setembre del 2012 i fins el 25 d’abril del 2013, gràcies a l’acord al que han arribat el citat museu i l’Hermitage d’Amsterdam, aquest últim acollirà i mostrarà al públic les principals obres del Museu Van Gogh. Més de 70 obres, que estaran complementades per cartes i dibuixos del pintor, es podran trobar a l’ala imperial, anomenada Keizersvleugel.
El tancament de l’edifici que acull les obres del pintor holandès i altres artistes contemporanis seus,  des del 1973 , ha de tancar les seves portes per tal de poder continuar complint amb les normes de seguretat contra incendis.
Degut a aquest acolliment temporal, l’Hermitage ha prolongat una exposició sobre els impressionistes de Sant Petersburg a Rússia. Aquesta exposició es podrà visitar fins el 13 de gener del 2013.
S’espera que l’1 de maig del 2013, coincidint amb l’any del Jubileu de la ciutat d’Amsterdam, s’obrirà, de nou, el renovat Museu Van Gogh.

Les nostres visites guiades al Museu Van Gogh seran adaptades a l’Hermitage, així que si voleu una visita en català a una de les més extenses col·leccions de pintures relaciones amb Vincent Van Gogh, podeu continuar posant-vos amb contacte amb nosaltres.

Un “nou” govern holandès

Ahir vam tenir eleccions.

Al maig, el govern holandès va decidir fer eleccions anticipades. Problemes amb l’aprovació dels pressupostos europeus, escissions dins del Partit per la llibertat, entre d’altres coses, van fer que el Primer Ministre Mark Rutte posés el seu càrrec a disposició de l’electorat.

Un cop passat l’estiu hem tingut les eleccions tan esperades per aquelles faccions de la població que fa un parell d’anys no es podien creure que hagués sortit un govern de dretes i conservador.

Ahir va tornar a sortir com a vencedor de la nit el VVD de Mark Rutte, el mateix partit que va convocar les eleccions anticipades. Igual que fa dos anys, els vots van estar molt ajustats amb el PvdA – aquestes eleccions representat per Diederik Samsom –  el qual es presenta com el partit dels treballadors; mentre que el Partit per la Llibertat de Geert Wilders va ser el que va perdre més seients al Parlament – dels 24 al 2010, als 13 enguany -.

Els dos partits amb la majoria dels vots són pro-europeistes, però amb la diferència que els que han sortit com a guanyadors no volen participar en més rescats. Una de les possibles formacions de govern que es creu que podria funcionar millor per els propis Països Baixos i per Europa, i que apuntava ahir a la nit la televisió holandesa, és una coal·lició entre VVD (dreta) i PvdA (centre-esquerra). Ara només manca esperar si els pronòstics es compleixen.

Les eleccions als Països Baixos funcionen un pèl diferent a les nostre; per exemple:

  • Les meses electorals les conformen voluntaris. Més de 40.000 persones van presentar-se de voluntaris en aquestes eleccions.
  • Les eleccions es duen a terme entre setmana, com qualsevol fet oficial que es dugui a terme en aquest país.
  • Hi va haver un 73% de participació que, tot i que a nosaltres ens sembli molt, encara va ser menys que en les eleccions del 2010.
  • Aquestes eleccions eren les primeres en que els habitants d’algunes de les illes caribenyes que pertanyen a la monarquia dels Països Baixos podien votar. Tot i així, una baixa participació en les eleccions per part dels seus habitants  ha marcat aquest esdeveniment històric.
  • Fins fa poc les votacions es feien a través d’ordinadors que hi havia instal·lats Els Països Baixos, eleccions 2012en els col·legis electorals. Després de veure que podia ser fàcil piratejar-los, han tornat al paper. Aquest paper té posat en columnes a cada partit i, sota el nom de cada partit, hi ha els noms dels representants dels partit. Amb un llapis vermell, s’ha de pintar la rodoneta que hi hagi al costat de la persona que volen votar. No voten només al partit sinó a una de les persones de les llistes del partit que trien.
  • Qualsevol persona pot anar al col·legi electoral, un cop s’ha acabat el temps de votar, per assistir al recompte de butlletes.
  • En totes les eleccions anteriors, la Reina era la que designava a la persona encarregada de formar govern que, igualment, normalment coincidia amb el cap del partit elegit.  A partir d’aquestes eleccions, la Reina ja no deicideix qui és el que ha de formar govern sinó que és el partit guanyador el que ha de decidir què fer.

Esperem que amb o sense l’ajuda de la Reina es pugui formar el més aviat possible el govern holandès i que no segueixin els passos dels seus veïns belgues que, en les últimes eleccions, van tardar més d’un any a formar equip de govern.

Tot a punt per celebrar la Gay Pride 2012!

Aquest cap de setmana Amsterdam serà una festa plena de color i diversitat! Welcome to the Amsterdam Gay Pride!!Amsterdam homosexual

Diferents punts de la ciutat ja s’estan preparant per l’esdeveniment. Hotels, restaurants, clubs, entre d’altres, hauran d’absorbir, a part dels visitants que ja normalment la ciutat té,  la llau de clients que aquest cap de setmana venen especialment per aquest fet.

Des de 1996 s’organitza una de les festes de l’orgull gay més conegudes i importants: Amsterdam Gay Pride. Si durant aquest cap de setmana veniu a Amsterdam o encara no heu vingut mai però hi voldrieu venir, una de les dates que heu de marcar al vostre calendari és, sempre: el primer cap de setmana d’agost. Tota la ciutat es tenyeix de colors i s’hi respira llibertat, alegria i, sobretot, festa.

Un dels actes que atrau més gent i que tothom que ho veu no pot parar de fer fotografies i passar-s’ho bé és la Gay Parade. Un “festival” de música i colors que barreja dues de les característiques per les quals aquesta ciutat és famosa: Els seus canals i la tolerància respecte a la orientació sexual de cada persona.

Per a més informació sobre els diferents actes que s’hi duen a terme, podeu visitar la seva pàgina oficial.

Actualment estem duent a terme la preparació d’una ruta que expliqui la història de la homosexualitat en aquest país, i en especial a la ciutat d’Amsterdam. Esperem poder donar-vos la notícia d’aquesta nova visita guiada ben aviat!

 

El Museu Nacional (Rijksmuseum) quasi llest.

El Rijksmuseum finalment ha acabat les seves obres després de 9 anys i el treball de diferents arquitectes i canvis successius d’empreses de construcció. Tot i així la feina encara no ha acabat: 80 sales s’han d’omplir amb les obres d’art i objectes que formen la col·lecció del Museu Nacional d’Holanda. 80 sales… es diu de seguida.

Els Holandesos exigeixen tenir Estiu!!!

Ahir va sortir publicat un article al diari Het Parool  que ens va deixar bastant parats però que ens ensenya que, fins i tot els holandesos, estan cansats de “l’estiu” que estem tenint i que no només som els mediterranis els que trobem a faltar el sol i la calor de la nostra terra.

Temperatures pròxims dies AmsterdamAvui dissabte, a la 1 del migdia a la Rembrandtplein, hi ha una manifestació per aturar el mal temps. Si si, ho has llegit bé!  Exigeixen, com a mínim, 2 setmanes de sol i 25º. Tot i que les previsions pels pròxims dies sembla més estable i sense pluja, els organitzadors diuen que, igualment, faran la manifestació perquè veuen que el temps ja sent la pressió de la protesta.

S’ha creat un esdeveniment al facebook on tothom que vulgui pot tenir la informació i saber el lloc on començarà la protesta, al mateix temps que es pot llegir la llista de demandes que fan. Ja hi ha més de 900 persones que han confirmat la seva assistència i uns 500 han dit que potser hi aniran. L’organitzador està ben sorprès de com aquest fet ha crescut a internet ja que és un agricultor jubilat que, segons pròpies paraules, està cansat de tanta pluja”. aquest home va organitzar tota la manifestació legalment, va anar a l’ajuntament a demanar permís per la manifestació i el més sorprenent és que l’ajuntament li va donar permís i també li permet posar un petit entarimat per poder llegir les seves protestes públicament. Un dels meteoròlegs de les notícies de televisió va ser convidat a l’esdeveniment però ell ha rebutjat la invitació al·legant que no s’atreveix a posar-se davant de la multitud (declaració que va ser feta en to d’humor i entre rialles!)

Per suposat, aquesta manifestació també ha rebut moltes crítiques degut a la situació econòmica actual però ell declara que ningú s’ha de sentir ofès ja que tot això s’ha muntat amb clau d’humor per passar el dia.

Les platges de la regió de Noord-Holland

Aquest cap de setmana ha estat una sorpresa agradable Egmond Amsterdam dunespel que fa al bon temps que ens ha fet. Quan a Holanda parlem de bon temps principalment parlem de què no ha plogut i que, potser, ha sortit el sol. Però aquest cap de setmana ho hem tingut tot: vam començar amb pluja però des d’ahir al migdia que hem tingut solet i, de tant en tant, núvols. La temperatura ha sigut fresca però agradable (això aquí vol dir, màxim, 20ºC.

Aquest temps ens ha permès gaudir del sol a les meravelloses platges que s’estenen de nord a sud dels Països Baixos i que s’obren al Mar del Nord. Les platges, sobretot les de més al nord, són grans extensions de sorra fina coronades per les dunes que s’utilitzaven com a sistema natural per filtrar l’aigua i fer-la potable. El paisatge del que podem gaudir, és un paisatge àrid que ens recordaria a platges verges. Alkmaar Amsterdam dunesNo és normal trobar grans edificis ni grans nuclis de població vora el mar fet que fa que anar a passejar a la platja esdevingui una bona pràctica sigui hivern o estiu, sigui amb jaqueta o banyador i que, moltes vegades, sobretot a l’hivern, et trobis que estàs quasi sol. Al mateix temps, quan hi passeges, pots estar acompanyat de persones a cavall, persones jugant amb el gos o fent volar l’estel i nens que juguen a fer castells de sorra.Castricum Amsterdam platja dunes
Els alemanys són uns dels turistes que en saben gaudir millor (per suposat, després dels propis holandesos). Quan és temporada alta, les platges dels nord d’holanda esdevenen una segona casa pels habitants del país veí. un senyal inequívoc per saber si un alemany ha estat en aquella platja és trobar-se un forat enorme a la sorra; aquests forats els fan per protegir-se del vent.
Al mateix temps hi ha el que nosaltres en diríem “xiringuitos”. Amsterdam restaurant platja dunesAquests espais són autèntics restaurants amb un menjar que pot anar des d’unes simples patates fregides a un sopar com déu mana. Alguns d’aquests restaurants hi són durant tot l’any mentre que d’altres es munten un cop arriba la primavera; tot i que un cop ets a dins no diries mai que és un establiment temporal.Quina millor manera de passar un vespre que anar a sopar a la platgeta i gaudir d’una posta de sol meravellosa?

Les platges d’Holanda són desconegudes per la majoria dels turistes però, sens dubte, un bon destí si el que es prefereix és veure aquest país des d’una altra perspectiva.