Ous de Xocolata per Pasqua

Per Pasqua, als Països Baixos, és tradició que els nens (i no tant nens) hagin de buscar ous de xocolata que han estat amagats per la llebre de Pasqua el jardí o per casa. Si si, ho heu llegit bé, no el conillet de Pasqua però la llebre.

Tot i que és una tradició que seguim amb els nens sempre m’havia preguntat el perquè dels ous de xocolata i el perquè què s’amaguin així que després de trobar-ho he vist que tenia els origens molt llunyans i que té a veure amb les diverses tradicions que conviuen en aquest país.

L’ou de Pasqua té els seus origens en l’ou de veritat, que en moltes cultures és un símbol de fertilitat, de nova vida i de regeneració, com la primavera. Per exemple en l’antiga tradició germànica pagana (abans dels Cristianisme) els ous eren l’ofrena per a la Deesa Ostera o Ostara, la qual era la divinitat de la fertilitat i la primavera; i actualment els alemanys anomenen a la Pasqua, Ostern. I de fet, en anglès antic, aquesta deeesa rebia el nom de Eostre, el qual té relació directe amb el nom en anglès de Pasqua: Easter.

En la tradició hebraïca, hi ha una festa que es celebra al voltant de Pasqua la qual porta el nom de Pesach i que també és coneix com la festa de la primavera. En aquesta festa, els hebreusrecorden el seu èxode d’Egipte i com Moisès els va guiar i així els va lliurar de l’esclavatge. Durant aquesta festa un ou dur molt cuit i passat per la paella es posa en un plat central juntament amb matses (pa hebreu sense llevat), aigua salada, julivert i una cuixa de xai rostida. Mentre que l’ou és una ofrena per aquesta festa de la primavera la cuixa de xai fa referència al sacrifici del xai/anyell per part dels hebreus la nit de l’èxode. Tots aquests aliments es posen al centre de la taula mentre es relata la història de l’èxode.

En la tradició cristiana els ous tenen relació amb la quaresma ja que durant aquests 40 dies no es podia menjar ni carn ni làctics ni ous així que un cop passats aquests dies els camperols es trobaven que una part dels ous s’havia fet malbé perquè no se’ls havien pogut menjar i els altres ous se’ls havien de menjar bastant ràpid. Això va fer que es comencessin a usar els ous més vells per decorar-los i així usar-los d’una altra manera.

Respecte al fet que els ous actualment s’amaguin té relació amb què en molts pobles de tradició anglo-germànica, inclòs als Països Baixos,quan s’acostava la primavera els pagesos feien un ritual on enterraven els ous de veritat als camps per tal que fòssin més fèrtils.

Així que ja veieu que els origens de l’ús de l’ou els trobem en una combinació de símbols de fertilitat pagans, històries de tradició germànica i bíbliques i practicitat.

I ara encara us preguntareu… però… i per què els ous de xocolata? i perquè aquestes colors i gustos diferents?

Doncs l’origen es veu que es troba al segle XVIII quan els pastissers parisencs se’ls va ocòrrer fer ous de xocolata com alternativa luxosa als ous cuits tradicionals. Al principi usaven un ou de veritat com a motlle i feien competicions per veure qui els veia més bonics i més bons així que arribà un moment que els ous va començar a ser extremadament decorats per poder guanyar aquestes competicions.

Aquí als Països Baixos es fa una barreja de totes aquestes històries que s’han explicat: els ous de colors i gustos diferents s’amaguen de tal manera que un any després encara en trobes perquè no ets capaç de trobar tots els que la llebre ha amagat, mentre que també es pinten i decoren closques d’ous de veritat per fer bonic.

 

 

 

Dues noves pàgines del diari d’Anne Frank

4 acudits, explicacions sobre el sexe, la prostitució i els anticonceptius; això és el que s’ha pogut llegir en unes pàgines que s’havien quedat amagades darrere del paper d’estrassa que cobreix interiorment el diari amb la coberta vermella d’Anne Frank, el primer.

No son temes nous ja que temes com la sexualitat, la menstruació i l’anatomia, en edicions posteriors a la primera publicació, ja se’n parlava; a la primera edició no es van publicar degut a que el seu pare ho va censurar.

Son 33 línies sobre sexualitat que van ser escrites el 28 de setembre del 1942 quan ella tenia 13 anys, al cap de tres mesos d’entrar a la casa del darrere.

Sobre prostitució ens diu que “tots els homes, si son normals, van amb dones, dones que s’apropen a tu pel carrer i després marxen junts. A París tenen cases grans per això; el papa hi ha estat“. Se sap que el seu pare tenia un germà, en Herbert Frank, que vivia a París amb la seva dona des del 1932 i que de tant en tant l’anava a visitar.

Segons Frank van Vree, director de l’Institut neerlandès d’estudis de la guerra, l’Holocaust i el genocidi, “qualsevol que llegeixi aquestes noves línies no podrà amagar un somriure” ja que creu que aquestes noves pàgines ens fan veure que l’Anne, amb tots els seus dots, com una nena del més normal.

No se sap ben bé perquè les va amagar darrere del paper d’estrassa enganxat a damunt de la coberta interior però és de suposar que potser no li agradava el què havia escrit o per por que algú ho llegís.

Anne descriu com a una noia jove de catorze anys li pot venir la regla i ens explica que “és un senyal que ja és madura per tenir relacions sexuals amb un home tot i que no ho ha de fer, per suposat, fins que no s’ha casat. Si es casen si que ho poden fer. També poden decidir si volen tenir fills o no. Si volen, llavors, l’home es posa sobre la dona i l’home posa la llavor a la vagina de la dona. Això passa amb un moviment rítmic“.

Segons els experts no es pot assegurar que aquestes pàgines siguin afegides a noves edicions per temes de copyright.

 

 

Nou quadre de Rembrandt surt a la llum

L’historiador i mecenes d’art amsterdamès Jan Six (1978) ha descobert un nou quadre del pintor del segle d’Or holandès Rembrandt van Rijn que fins ara es creia fet per un alumne del famós artista.

Jan Six va comprar-lo durant la subasta que fa divuit mesos es va portar a terme a la casa de subastes de Christie’s a Londres; al moment de la compra el quadre no estava ni datat ni firmat. Feia 44 anys que no es descobria un quadre de Rembrandt i amb aquest ja van 342 pintures. Fins al moment de la subasta, la pintura havia estat en mans d’un membre de la noblesa britànica i hauria pertangut a la seva família, almenys, durant sis generacions.

La pintura va sortir a subasta per entre 15.000 i 20.000 lliures i finalment l’historiador amsterdamès l’hauria comprat per 137.000 lliures (156.000€). Jan Six va tenia la certesa que aquest quadre era de Rembrandt i va aconseguir que un inversor creiés en ell i estigués disposat a invertir-hi millions a l’hora de la compra, cosa que no va caldre.

Aquesta pintura de 94,5 cm x 73,5 cm dur el nom de “Retrat de jove senyor”, es creu que s’hauria fet cap el 1634 i que, de fet, formaria part d’un retrat doble més gran. Rembrandt hauria pintat aquest quadre a l’edat de 28 anys i no un deixeble seu com es creia a l’hora de la subasta ja que en aquest moment Rembrandt no tenia cap deixeble que pogués dur a terme un quadre d’aquesta qualitat. L’obra pot ser datada gràcies al coll de puntes que porta el personatge representat jaque és un coll que va estar de moda entre el 1633 i el 1635.

L’historiador que ha fet la descoberta, Jan Six, és descendent de l’alcalde d’Amsterdam amb el mateix nom qui també va ser pintat per Rembrandt.

Tant Ernst van de Wetering (exdirector del Rembrandt Research Project) i considerat l’expert per excel·lència en aquest pintor, està d’acord amb en Jan Six; altres 15 personalitats entre conservadors i historiadors de l’art recolzen aquesta teoria.

Aquesta obra d’art es podrà veure a partir del 16 de maig, demà, i durant un mes a l’Hermitage d’Amsterdam.

Staakt! Staakt! Staakt! La Vaga general de Febrer

Avui, 25 de febrer del 2016, es commemora els 75 anys de la coneguda com a Vaga de febrer.

jordaan4

Placa commemorativa de la reunió del 24 de febrer del 1941

El que va començar amb una reunió d’unes dues-centes persones al barri treballador del Jordaan, va acabar sent un dels actes de la  resistència neerlandesa més importants de la Segona Guerra Mundial.

A partir de l’esmentada reunió que es va dur a terme el 24 de febrer al vespre com a reacció al malestar que hi havia pel que estava passant a la comunitat jueva – dos dies abans 425 homes joves jueus van ser detinguts i deportats a camps de concentració i un dia abans s’havien fet més batudes per detindre més joves jueus –  es va decidir que el dia següent es cridava a la ciutadania fer vaga com a protesta. Aquesta vaga afectaria cada racó de la ciutat des de petites botigues fins a transport públic. Els alemanys nazis anaven a presenciar una vaga general.

Després de dos dies, la vaga es va disoldre degut a la violència emprada per les forces alemanyes. Durant dos dies, per tal de reprimir la vaga, els alemanys havien detingut, assessinat i llençat granades indiscriminadament deixant morts i ferits al bellmig del carrer i una gran quantitat de persones detingudes i afusellades. El dia 27 de febrer hi havia més policia alemanya que mai als carrers i a cada tramvia que circulava s’hi podia trobar un oficial  per tal d’assegurar que la vaga no continuava. A més a més, la ciutat d’Amsterdam va haver de pagar 15 milions de florins com a penalització.

Durant dos dies, la comunitat jueva va sentir com la cociutadania els defenia.

L’eslògan d’aquella vaga va ser: “Protesteert tegen de Afschuwelijke Jodenvervolging!!! Staakt! Staakt! Staakt!” el que en català seria: “Protesta contra la terrible persecució jueva!!! Vaga! vaga! vaga!”

 

“El carreró” de Johannes Vermeer

Johannes Vermeer és un pintor del qual se sap poca cosa i del qual és coneixen poques obres.

Hi ha un quadre que al 1921 va arribar al Rijksmuseum d’Amsterdam i que des de llavors ha portat de cap a històriadors varis ja que és la pintura d’unes facanes i un carrer però, fins ara, no es sabia on es podien situar. Amb un detallisme propi del pintor ens deixa veure l’activitat quotidiana d’un dia qualsevol del segle XVII.
Des de fa poc i gràcies a l’estudi intensiu d’un professor d’història de l’art de la Universitat d’Amsterdam (UvA), Frans Grijzenhout, se sap situar aquest carrer; al Vlamingstraat entre el número 40 i 42 de Delft. Que era un quadre d’algún carreró de Delft ja es suposava degut a la procedència del pintor i al poc hàbit que tenia de sortir de la ciutat però ara se sap amb precisió la localització exacte.

vermeer

 

El què ha fet dificultós el procés de reconeixement de les cases és que, de fet, aquestes cases ja no existeixen, només el carreró de més a la dreta dels dos carrerons que hi ha entre les cases. Però aquest petit carreró, juntament amb l’amplada de les cases actuals del s.XIX que encara és la mateixa que les cases que surten al quadre (la casa de l’esquerra ha absorbit el seu carreró) ha sigut la clau per situar el quadre. La localització del carrer ha estat possible gràcies a un document que es conserva de l’Ajuntament de Delft on es porta un registre de les quotes que la gent pagava per tenir embarcadors davant les cases, acompanyat dels noms dels amos de les vivendes i de l’amplada de les cases, ja que aquesta era la base per pagar un quota o altra.  Aquesta informació ha estat completada amb altres dades que ja es tenien sobre les mesures de les cases que surten al quadre, les mides dels totxos dels murs i del canal que se sabia que hi havia davant de la casa (dada que es podia saber per la distància que l’artista pren a l’hora de pintar la casa).

El que ho fa més interessant, i al mateix temps reforç la teoria, és que també s’ha sabut que és molt probable que la casa de la dreta fos la casa d’una tieta del pintor, Ariaentgen Claes van der Minne, la qual es va quedar vídua amb tres filles; i que possiblement la senyora que hi ha asseguda al llindar sigui ella i que la noia que hi ha al carreró, no sigui una criada sinó una de les filles. A més a més se sap que a partir del 1663, aquesta senyora cuidava els seus nets, els quals poden ser les dues criatures que juguen davant de la casa. Si això fos veritat, portaria a una nova datació del quadre ja que actualment es data a finals del anys 50 del segle XVII però s’hauria de datar als anys 60 del mateix segle.

Informació pràctica:
Del 20 de novembre i fins el 13 de març, al Rijksmuseum d’Amsterdam, es pot visitar una exposició sobre aquesta descoberta on s’hi troben documents d’arxiu i mapes. Després es podrà veure al Museu Prinsenhof de Delft.

Joan Miró al CoBrA Museum

Des del 10 octubre del 2015 al 31 de gener del 2016 es podran veure 120 peces de Miró i més de 80 dels artistes que formaven el moviment artístic d’avantguarda europeu més important després de la Segona Guerra Mundial conegut com a CoBrA. Aquest moviment sorgit a Paris, el formaven artistes procedents de Dinamarca, Bègica i Països Baixos o, com el mateix nom del moviment ens diu en un acrònim: Copenhagen, Brussel·les i Amsterdam.

Artistes neerlandesos com Constant Nieuwenhuijs, Corneille i Karel Appel formaven part d’aquest moviment artístic i des del 1995 existeix a Amstelveen aquest museu dedicat a aquest moviment i als seus contemporanis.

6-crèdit-1943-545x542L’exposició que es titula Miró & CoBrA. Joc experimental (Miró & CoBrA. Experimenteel spel en neerlandès), busca la relació entre l’artista català i el moviment CoBrA. De fet, se sap que dos dels iniciadors d’aquest moviment artístic es van conèixer durant una exposició de Miró a París i que a l’última exposició del moviment que es va dur a terme al 1952 a Liège (o Luik en neerlandès) l’obra de Miró estava penjada al costat de la de Karel Appel. Segons el comissari de l’exposició, Miró és considerat un leitmotiv dins aquest moviment.

En aquesta exposició es pot veure, segons el Museu, el què unia als artistes de CoBrA i a Miró: la particular manera de veure l’art  i la corresponent experimentació amb materials, formes i mètodes diversos. A través de pintures, obres ceràmiques, escultures, poemes visuals i llibres d’artista se’ns expliquen 6 decades d’art al segle XX.

Feia més de 60 anys que no es feia una exposició retrospectiva de Miró als Països Baixos ja que l’última va ser a l’Stedelijk Museum d’Amsterdam al 1956.

El museu considera a Miró un dels artistes més estimats i especials del segle XX i recordeu que fins l’11 d’octubre que es poden veure escultures, també de Miró, al jardí del Rijksmuseum.

Informació d’interès:

CoBrA Museum of Modern Art
Adreça:  Sandbergplein 1, 1181 ZX Amstelveen.

Com arribar-hi en transport públic:

Busos des de Centraal Station, Leidseplein i Museumplein, números: 170, 172, 174 direcció Amstelveen. Aquests busos paren a l’estació de busos d’Amstelveen la qual es troba a un minut a peu del museu.

Tram 5 des de Leidseplein o Museumplein i anar fins a l’última parada (eindhalte) “Amstelveen”. Des d’allà s’ha de caminar 10 minuts per arribar al museu.

Tram 51 des de Centraal Station, Amterdam Amstel o Amsterdam Zuid i baixar a la parada “Amstelveen Centrum”. Des d’aquí, caminar 10 minuts seguint el graffiti que hi ha al terra.

El Jardí més proper a Déu

L’església vella o Oude Kerk d’Amsterdam, coneguda popularment com la sala d’estar d’Amsterdam, és una de les més visitades de la capital dels Països Baixos. Ja fa molt anys que va perdre el culte però, com passa a molts edificis religiosos que cauen en desús aquí a la terra baixa, es va reconvertir en un centre cultural i artístic.
Aquest estiu fa honor al seu nou rol i a la seva posició respecte a la ciutat i combina les dues coses gràcies a l’artista japonès Taturo Atzu (anteriorment conegut com a Tatzu Nishi). Taturo Atzu és conegut per les seves instal·lacions temporals amb les que transforma edificis públics i històrics i evoca a la intimitat dels espais quotidians.

2015062217558823483000fA partir del 26 de juny i fins el 6 de setembre aquest artista munta una plataforma temporal a la teulada de l’església.
L’accés a aquesta plataforma és a través d’una bastida situada fora de l’església. Des de la teulada es tindrà una vista inolvidable de les teulades del barri antic. Una vegada s’ha arribat a la plataforma, estarem davant d’una sala d’estar a l’aire lliure i d’una zona per seure que estarà disposada al voltant del campanar de l’església.
Serà una oportunitat única de poder gaudir de les vistes des de l’església cap a l’entramat dels carrerons del casc antic i el paisatge de teulades que s’obrirà davant nostre, però sobretot, ser present en un lloc que normalment no és accessible pel públic en general: la teulada d’una església.

A part també s’organitzen diferents activitats en aquesta plataforma que estan obertes al públic en general.

Un cop hagi passat el 6 de setembre, la bastida es quedarà muntada un temps més per tal de poder dur a terme treballs de manteniment a la teulada.

Les entrades pe poder pujar a aquesta instal·lació tenen un cost de 10€ i es poden comprar amb antel·lació a la pàgina web de la Oude kerk (link aquí).

Joan Miró al Rijksmuseum

Als Jardins del Museu Nacional situat a la ciutat d’Amsterdam, a partir del dia 19 de juny i fins l’11 d’octubre, es podran admirar tota una serie d’unes 20 escultures de l’artista català Joan Miró (Barcelona, 1893 – Palma, 1983).

Nederland, Amsterdam, 11-06-2015. Miro beelden in de tuin van het Rijksmuseum. Beeld: Personnage. Foto: Olivier Middendorp

Nederland, Amsterdam, 11-06-2015.
Escultura de Joan Miro als jardins del Rijksmuseum.
Esucltura: Personatge.
Foto: Olivier Middendorp

Aquesta exposició a l’aire lliure i amb accés gratuït és la tercera que es dur a terme en aquests jardins després de Henry Moore i Alexander Calder. Les obres han estat cedides per col·leccions particulars i diferents instal·lacions museïstiques d’abast internacional per a aquest propòsit. Les peces que es podran veure toquen diferents èpoques de l’artista, des de la seva faceta figurativa a la més abstracta i es trobaran distribuides en els 14.500m2 de jardí del Rijksmuseum.

Nederland, Amsterdam, 11-06-2015. Miro beelden in de tuin van het Rijksmuseum. Beeld: Femme. Foto: Olivier Middendorp

Nederland, Amsterdam, 11-06-2015.
Escultura de Joan Miró als jardins del Rijksmuseum.
Escultura: Dona.
Foto: Olivier Middendorp

Una de les últimes vegades que es va poder veure una exposició dedicada a Joan Miró aquí als Països Baixos va ser al 2010 quan, en aquest mateix museu, es va fer una mostra amb obres de l’artista català al costat d’obres de pintors del segle XVII neerlandès i en les qual Miró s’havia inspirat.

Divendres 19 de juny en Joan Punyet Miró, nét de l’artista i estudiós de les seves obres, fa una xerrada sobre Joan Miró.

Rembrandt tardà

Descobrint el RijksmuseumRembrandt tardà és una exposició que no ens podem perdre.

Una exposició creada pel Rijksmuseum d’Amsterdam conjuntament amb la National Gallery de Londres on es fa un repàs exhaustiu de les obres de l’última època d’aquest artista. És considerada la retrospectiva més gran feta fins ara de les obres tardanes de l’artista marcades per la perdua de la seva dona Saskia, els problemes financers amb que va haver de fer front i el trasllat a un dels barris més baixos de la ciutat, entre d’altres coses.

En aquesta exposició que començarà aquest dijous 12 de febrer i que es trobarà ubicada a la recent reoberta ala Philips, s’hi podran admirar més de 100 obres entre pintures, dibuixos i gravats procedents de 35 col·leccions (museus i privades) d’arreu del món.

A Amsterdam també hi ha la casa on va viure Rembrandt amb la seva família fins que es va arruinar, la coneguda com a Rembrandthuis. Aquesta casa museu, conjuntament amb el Rijksmuseum i durant el mateix periode que el Rijksmuseum, ha organitzat una exposició on ens mostra el Rembrandt professor. Sempre ha sigut normal que els artistes tinguessin alumnes/aprenents i per això en aquest museu ens volen ensenyar aquesta vessant de l’artista que ens ocupa amb l’exposició: Els alumnes del Rembrandt tardà: estudiant sota les ordres d’un geni.

Informació pràctica sobre l’exposició al Rijksmuseum:

Dates: del 12 de febrer al 17 de maig.
Lloc: Rijksmuseum; ala Philips.
Preu: 25€ (entrada general al museu + entrada a l’exposició).
Els menors de 18 anys tenen l’entrada gratuïta però també han de tenir entrada gratuïta impresa.
Els que tinguin la Museumkaart només han de pagar el suplement per l’exposició de Rembrandt.
Millor fer la reserva per avançat a internet.

En voleu un tastet? Doncs mireu aquest “video-presentació de l’exposició“.

 

 

 

Les películes més antigues

El Eye Museum d’Amsterdam ha donat a conèixer les quatre películes d’Amsterdam més antigues que es conserven i que, gràcies a una acció de crowdfunding feta aquest estiu, s’han pogut digitalitzar. A través del crowdfunding es va poder recollir la quantitat de 17.000€ que va ser donada per 262 persones.

Les quatre películes es titulen:

 

 

  • DamAlarm Brand del 1936. On s’ensenya el funcionament dels bombers de la ciutat.

 

 

  • DamOudjes del 1936. Història d’amor fictícia en una residència d’avis.

 

 

 

Amb els diners que es van recollir es van poder netejar manualment les películes, restaurar-les, fer-ne còpies i finalment, digitalitzar-les. Aquestes peces ja formaven part de la col·lecció del museu però degut a la manca de pressupost, no s’havia pogut treballar amb elles.

En aquestes películes es pot veure com, per exemple, abans hi havia un monument davant mateix del Palau Reial; l’antic edifici de la borsa que es pot veure a Amsterdamse Beurs ja no es veu a la película de Beautiful Amsterdam ja que ja existien els famosos magatzems Bijenkorf; l’estació central d’Amsterdam acabada de fer, i un llarg llistat de llocs ben coneguts de la ciutat alguns dels quals han resistit el pas dels anys mentre que d’altres han estat substituits.

De fet, se sap que al 1898 la ciutat ja havia estat gravada per un director estranger però les películes del 1900 que ara s’han restaurat i digitalitzat son les primeres fetes per directors neerlandesos.

Per més informació, aquí us deixem el web, en anglès, del museu: www.eyefilm.nl.

La ciutat rosa, aquest any Haarlem!

Ahir, quan anavem a començar una visita guiada en català a Haarlem ens vam topar amb que la ciutat s’havia convertit en la “Roze Stad” o el que és el mateix: la ciutat rosa. Tota la ciutat estava plena de gent vestint de rosa i hi havia diferents escenaris amb diferents actuacions. I us preguntareu: per què es diu ciutat rosa i tothom vesteix de rosa? doncs això passa perquè una vegada a l’any, un dissabte de principis de juliol, i sempre en una ciutat diferent escollida per un comité de l’organització es celebra la diversitat sexual de les persones. Aquell dia la ciutat escollida s’omple de persones principalment de tendència homosexual que celebren aquesta diversitat sexual. El centre de la ciutat era una festa tenyida de rosa i acompanyada per un dia radiant i esplèndid. L’any que ve no us ho podeu perdre!!!

Amsterdam catalàAmsterdam català