Vacas campo Holanda

Quina és la millor època per visitar Holanda?

Escollir la millor temporada per visitar Holanda (correctament dit: Països Baixos) depèn en gran mesura del que vulguis experimentar. Cada temporada ofereix experiències, paisatges i activitats culturals úniques. Mentre que algunes persones poden preferir l’encant dels camps de tulipes de la primavera, altres poden gaudir de l’ambient especial que desprèn l’hivern.

Per això hem volgut presentar-te en detall cada estació de l’any i ajudar-te a decidir quina s’adapta millor a les teves preferències de viatge.

PRIMAVERA: de març a maig

La primavera és una de les èpoques més populars per visitar Holanda, especialment per als amants de les flors. El clima comença a escalfar-se després dels freds mesos d’hivern, i la natura cobra vida amb colors vibrants, especialment al camp.

L’època de les Tulipes

Holanda és mundialment famosa pels seus camps de tulipes que floreixen entre mitjans de març i mitjans de maig. Els Jardins Keukenhof a la localitat de Lisse, sovint coneguts com el “Jardí d’Europa”, són un dels llocs a visitar, amb milions de tulipes, narcisos, jacints i altres flors de bulb en una impressionant explosió de colors.

Una visita als camps de tulipes del voltant  (sense entrar al camp per no fer enfadar al cultivador) o un passeig en bicicleta pels camps de flors de regions com Bollenstreek o Kop van Noord-Hollland poden ser una experiència màgica. La desfilada de carruatges decorats amb flors, coneguda com a Bloemencorso, que sol passar a l’abril, és un altre dels plats forts.

Clima temperat

A la primavera, les temperatures a Holanda poden oscil·lar entre 8℃ al març i al voltant de 15℃ al maig. Tot i que les pluges són comunes, especialment al març i abril, el temps és generalment suau, per la qual cosa és un bon moment per explorar amb un dels nostres tours ciutats com Amsterdam, Rotterdam i La Haia. La primavera als Països Baixos és perfecta per fer llargues passejades, rutes en bicicleta i explorar mercats (els quals tots son a l’aire lliure), tot i que encara és recomanable portar una jaqueta de pluja, i potser uns guants ;).

Pasqua i del Rei

La primavera també porta algunes celebracions culturals significatives. La Pasqua és àmpliament celebrada, i moltes regions organitzen mercats i esdeveniments de Pasqua i, si teniu sort, potser us deixaran buscar ous de xocolata que el conillet de Pasqua ha amagat pels jardins.
El Dia del Rei, que es celebra el 27 d’abril, és una de les festes nacionals més grans dels Països Baixos. És una jornada festiva plena de mercats al carrer, concerts i festes. Les ciutats, especialment Amsterdam, es tornen inundades de gent vestida de taronja, el color nacional, mentre celebren l’aniversari del Rei.

ESTIU: de juny a agost

L’estiu a Holanda és càlid, vibrant i ple de festivals i activitats a l’aire lliure. Aquest és el millor moment per a aquells que gaudeixen del clima càlid i els dies llargs.

Dies de sol i tardes més llargues

Terraza en AmsterdamLes temperatures durant l’estiu poden oscil·lar entre 18℃ i 25℃ o més, particularment al juliol i l’agost. Si bé encara és possible trobar dies plujosos, el temps és generalment agradable, amb molts dies assolellats i sent clar fins vora les 11 de la nit al juny, el mes amb els dies més llargs de l’any.

Anar a la platja

Holanda té costes molt boniques, i l’estiu és el moment perfecte per visitar platges al llarg del Mar del Nord. Alguns dels llocs de platja més populars son Zandvoort, Scheveningen i Texel els quals estan bullint d’activitat durant aquesta època, però si vols zones més tranquil·les pots anar cap a Egmond aan Zee, Castricum aan Zee o Bergen aan Zee després de visitar el mercat del formatge d’Alkmaar. A tots aquests llocs podràs relaxar-te a la platja, gaudir d’esports aquàtics o sopar en un dels molts restaurants a primera línia de platja.

Festivals i esdeveniments

Els mesos d’estiu estan plens de festivals. Des de festivals de música com Lowlands i Mysteryland fins a esdeveniments culturals com el Carnaval d’Estiu de Rotterdam i l’Orgull Gai d’Amsterdam, sempre hi ha quelcom per a tothom. Els concerts a l’aire lliure i els festivals de menjar són comuns, i moltes ciutats acullen esdeveniments gratuïts, fent que sigui un bon moment per explorar la cultura neerlandesa.

Anar en bici i recorreguts pels canals

Amb un clima càlid i cels clars, l’estiu és ideal per fer un tour en bicicleta, una de les maneres més populars d’explorar aquest país. Ja sigui pedalant pels pintorescos canals d’Amsterdam en una de les nostres visites sobre rodes o per la zona dels molins de vent i les terres de cultiu del camp, l’estiu ofereix unes condicions perfectes. Les excursions en vaixell pels canals d’Amsterdam també són una activitat popular a l’estiu i et donen una altra perspectiva de la ciutat, des de l‘aigua.

TARDOR: de setembre a novembre

La tardor a Holanda es caracteritza per un aire fresquet, la caiguda de les fulles i un ritme més lent a mesura que els turistes d’estiu marxen. Aquesta temporada ofereix una experiència tranquil·la però pintoresca.

Paisatges de colors

Paseando por HolandaEl camp neerlandès no només és bonic a la primavera, a la tardor també es transforma amb els colors canviants de les fulles creant un bonic teló de fons. Parcs, boscos i jardins adquireixen tons càlids ataronjats, vermells i groguencs, per la qual cosa és un moment fantàstic per fer passejades pintoresques o anar en bicicleta per llocs com el Parc Nacional Hoge Veluwe.

Descobertes cultural

Moltes institucions culturals, com museus i galeries, presenten noves exposicions a la tardor. Gràcies a a què els museus estan menys concorreguts que a l’estiu, fer un tour al Rijksmuseum, el Museu Van Gogh o la Casa Anne Frank permet gaudir d’una experiència més relaxada. A més, la tardor acull molts festivals culturals, com l’Amsterdam Dance Event, que atrau aficionats de la música electrònica de tot el món.

Més fred, temps adequat

Les temperatures de tardor van des dels 10°C al setembre fins als 4°C al novembre. Tot i que el clima és més fred, encara és agradable per explorar el país, especialment durant setembre i principis d’octubre, abans que la pluja es faci més freqüent.

HIVERN: de desembre a febrer

L’hivern a Holanda és fred però màgic, sobretot al voltant de la temporada de les vacances de Nadal. Tot i que les temperatures poden baixar, l’ambient festiu i  acollidor fan que sigui un moment especial per visitar aquest país.

Atmosfera festiva

La temporada de Nadal a Holanda està plena de llums, mercats i esdeveniments festius. Ciutats com Amsterdam, Haarlem i Maastricht acullen bonics mercats nadalencs, on es poden comprar manualitats, prendre xocolata calenta o provar delícies holandeses com els Oliebollen (tipus de bunyols holandesos) un cop acabada la nostra visita per la ciutat. Els carrers de les ciutats estan adornats amb tot de llums, i els canals d’Amsterdam, amb una mica de sort i si fa prou fred, es congelen creant una pintoresca escena d’hivern.

Patinar sobre gel i esports d’hivern

El patinatge sobre gel és una de les activitats d’hivern preferida als Països Baixos. En moltes ciutats apareixen pistes de gel temporals, inclosa la famosa davant del Rijksmuseum d’Amsterdam. Si els canals es congelen, que de tant en tant passa en hiverns molt freds, fins i tot es pot patinar sobre el gel natural, una experiència del país per excel·lència.

Festivals d’hivern

Festival de Luces AmsterdamL’hivern també és el moment d’alguns esdeveniments com el Festival de la Llum d’Amsterdam (Amsterdam Light Festival), on els canals de la ciutat s’il·luminen amb instal·lacions artístiques de llum. A més, la festa de Sinterklaas (Sant Nicolau) el 5 de desembre és una bonica tradició neerlandesa, sobretot pels nens.

Temps fred i cafès acollidors

Les temperatures d’hivern solen estar entre els 0 °C i els 5 °C, amb neu ocasional o gelades. Mentre fa fred, l’hivern a Holanda té un encant acollidor, amb molts cafès i restaurants que ofereixen ambients càlids i que conviden a entrar-hi per escapar del fred.

CONCLUSIÓ

Cada temporada a Holanda té el seu atractiu únic, fent que el millor moment per visitar depengui en gran mesura del que es busca. La primavera és ideal per a aquells fans dels camps de tulipes florits i les festes culturals com el Dia del Rei. L’estiu aporta calidesa, dies llargs i festivals a l’aire lliure, perfectes per als amants de la platja i dels festivals. La tardor ofereix viatges més tranquils amb un espectacular fullatge de tardor, mentre que l’hivern encanta als visitants amb diversos mercats escampats pel país, patinatge sobre gel i ambients acollidors a la ciutat. Tant si busques bellesa natural com la que es pot veure a Zaanse Schans, esdeveniments culturals o exploracions tranquil·les, Holanda té una oferta especial durant tot l’any.

 

Johannes Vermeer, la seva exposició més esperada

L’exposició que el Rijksmuseum inaugura el 10 de febrer d’enguany és l’exposició més extensa que s’hagi organitzat mai d’aquest pintor.

La lletera (1657-1658)

No només és una oportunitat fantàstica per admirar obres d’art com La lletera o La noia de la perla en un mateix edifici, sinó que se’ns presenta l’ocasió de descobrir més coses del mateix artista i dels seus contemporanis, així com dels seus mètodes, motivacions i influencies.

Al 1632 la ciutat de Delft va veure néixer a Johannes Vermeer (†1675), un artista que combinaria el realisme dels seus predecessors neerlandesos amb l’art que en aquell moment es feia a Itàlia i Flandes creant espectaculars interpretacions del món quotidià. En una època de conflictes religiosos i polítics, Vermeer va saber cridar l’atenció de l’espectador a través de les seves obres i que aquestes transcendissin el seu temps i meravellessin generacions posteriors amb la seva bellesa eterna.

Vermeer, dominant la tècnica pictòrica de l’ús de la llum i el color i l’il·lusionisme, ens mostra i ressalta la individualitat i el poder emocional dels seus personatges.

Tot i no ser molt conegut en vida, i malgrat que només es conserven uns 37 quadres seus, actualment la seva obra és reconeguda mundialment i és considerat com un dels millors pintors del segle XVII neerlandès.

Els principals personatges representats per aquest pintor son sovint dones que es troben en una escenificació d’interior i que transmeten una varietat d’emocions que poden anar des de la satisfacció i l’alegria fins a la tristesa i l’avorriment. La majoria dels seus quadres evoquen l’emoció d’un moment concret, fent que l’espectador hagi de buscar el context a un nivell més profund. El seu ús de la llum, la qual impregna fins i tot les àrees pintades de fosc i rodejades de llum diürna que entra per les finestres i/o portes obertes, simbolitza un tipus de bellesa i veritat que penetra en la xarxa quotidiana de les relacions personals.

L’art de pintar (1666-1668)

L’ús de pinzellades que omplen la tela  de color, llum i caliu és una de les principals característiques de la tècnica pictòrica de Vermeer.

El carreró (1658)

El nostre pintor de Delft tenia una capacitat espectacular en fer que cada un dels seus quadres expliqués una historia excepcional. En la seva obra sovint veiem activitats quotidianes com les que podem veure en La lletera o La noia amb el barret vermell, on sembla que aquests personatges estiguin fantasiant. També amaga elements sorpresa en el seus quadres que fan que cada quadre agafi vida, com la carta del quadre Dona llegint una carta o el mapa a l’Art de pintar. Domina el fet de pintar/capturar un moment específic en el temps, com si hagués fet una foto en aquell precís moment. Tal mateix temps és un mestre a l’hora d’utilitzar objectes per explicar-nos una historia com el pa que te entre les mans Marta del quadre anomenat Jesucrist a casa de Marta i Maria, cosa que fa que el quadre tingui un significat simbòlic.

Johannes Vermeer no només va pintar escenes d’interior de la vida quotidiana sinó que també va pintar paisatges detallats on sovint es creaven enllaços visuals entre els interiors i els exteriors i que son un testament de les seves habilitats com a pintor. Vermeer era molt detallista en el moment de fer l’elecció del què volia representar, fent que la seva obra sigui d’una bellesa espectacular però també encisadora per aquell/a que l’observa. En la seva època, l’ús que fa de la llum per tal de donar vida als seus quadres és particularment revolucionari, i continua fascinant als actuals espectadors de la seva obra. Fent servir la tècnica de suavitzar aquelles vores que sinó estarien molt presents en una pintura com podrien ser els marcs de les finestres, cortines, el terra i/o les cantonades fa que aquesta tècnica destaqui i passi a formar part d’aquells elements essencials que s’han convertit en un dels trets característics de Vermeer, fent que pugui combinar el seu profund coneixement de l’estructura anatòmica i del materials així com la llum i el color.

L’habilitat de Vermeer per crear temes universals que es troben connectats en temps i espai és el centre de la seva singularitat i l’ha situat com un artista visionari que amb la seva obra desafia als espectadors a buscar subtilitzats i significats més profunds.

Fins fa poc, l’obra de Vermeer cridava l’atenció pel simbolisme i el misteri que s’hi evoca. Des de la dècada de 1960 el món de l’art ha “descobert” el nivell de destresa tècnica que Vermeer va aconseguir en la seva obra. El seu estil i tècnica distintius l’han fet destacar entre els seus contemporanis, posicionant-lo com un dels pintors més importants del segle XVII.

Potser Vermeer no va ser molt conegut en vida però la seva destresa tècnica i simbòlica impactant de la seva obra l’ha convertit en un dels pintors neerlandesos més estimats dels últims 400 anys.

Kenau, la dona darrere del malnom

La Paraula Kenau

Avui, dia 8 de març, parlarem de la paraula neerlandesa Kenau. Una paraula plena de tòpics masclistes que encara perdura en el vocabulari de la llengua neerlandesa.

Als Països Baixos Kenau té molts matisos i per desgràcia la majoria no són pas massa bons. Aquesta paraula ja s’emprava al segle XVII amb dues connotacions. La positiva: dona independent i decidida. Però traduït en heteropatriarcat això defineix una dona que només per existir ja qüestiona el sistema i la fràgil masculinitat tòxica que el manté. Veiem, per exemple, la diferència de visió i ús de paraules entre una dona que mana i un home que lidera.

Així arribem a la connotació negativa que el mot Kenau té: sergenta, gallimarsot (marimacho), dona que vol tenir la darrera paraula (haaibaai o “badia de taurons”), bruixa, dona que busca brega… Aquí veiem el menyspreu d’unes qualitats que, per contra, quan són assignades a l’home representen objectius: lideratge, assertivitat, empenta, força.

Però d’on ve aquesta paraula?

Kenau Simonsdochter Hasselaer era una comerciant de la ciutat de Haarlem que venia fusta.  Durant el setge de les tropes espanyoles de Felip II de Castella en aquesta ciutat, Kenau va donar fusta als seus compatriotes per poder construir quatre galeres en un moment en que les drassanes estaven aturades per la guerra. Com a ciutadana de Haarlem i des de la seva posició de comerciant va participar i ajudar a la resistència contra el setge dels espanyols.
Era l’any 1573 i Haarlem va aguantar l’atac dels espanyols durant 7 mesos fins la rendició dels holandesos. El setge va ser comandat pel fill del tercer duc d’Alba, Don Fadrique. Tot i ser una derrota, la resistència tenaç davant la ferocitat dels espanyols va convertir aquest moment històric en una victòria moral que va alimentar els relats d’heroïcitats durant la Guerra de Flandes.

La Guerra de Flandes va durar vuitanta anys i això és prou temps com per a acumular gestes de guerra, històries de terror i girs inesperats de guió. Una narrativa històrica comuna. A més, va marcar un abans i un després de la identitat dels Països Baixos que abans d’aquest conflicte eren un conjunt de províncies independents més aviat catòliques. La Reforma Protestant, la unió territorial i l’enemic comú van donar pas a una identitat conjunta i diferenciada.  I Kenau, com a heroïna de Haarlem, va quedar com una llegenda èpica de la que pràcticament no en coneixem documents escrits. I si va esdevenir una heroïna durant una guerra que va donar forma a la identitat holandesa, com es va guanyar aquestes connotacions tan negatives?

Després de diverses revolucions igualitàries iniciades durant l’Humanisme on s’impulsava l’educació de les dones al mateix nivell que els homes, a finals del segle XIX hi va haver un retrocés. I Kenau, com a figura femenina important en l’èpica popular, va començar a ser considerada com una faula. Entretinguda, però no prou interessant com per a ser rellevant ni tenir pes històric.

Kenau no va ser pagada pel seu servei en vida, i a sobre va ser acusada de bruixeria per haver insultat a l’acusació durant procés legal anys després del setge de Haarlem relacionat amb la fusta que va donar. El 1588, estant de viatge, va enviar una carta a les seves filles des de l’illa de Vlieland, al nord els Països Baixos. Havia de lliurar una comanda de fusta a Noruega i mai més se’n va saber res. Les filles van sospitar que havia estat atacada per pirates.

Kenau ha estat recuperada per autores i autors moderns, però el seu nom encara arrossega una càrrega negativa. Avui en dia d’altres heroïnes (o comerciants, artistes, col·leccionistes d’art, mecenes, escriptores, etc.) neerlandeses comencen a ser estudiades.

Mala fama, menyspreu o invisibilitat. Els càstigs que durant molts segles les dones han hagut (i han) de patir per voler existir en condicions d’igualtat.

Firma de Kenau, 1578

 

Article escrit per Roser Franch.

Un gimnàs dins del museu per un dia

Des de mitjans de desembre que es van imposar noves normes per contenir el coronavirus que el sector cultural està tancat. Teatres, museus, galeries, cinemes, etc. no poden obrir les seves portes mentre que, des de dissabte passat, activitats com massatgistes, perruquers, gimnasos i botigues no essencials ja poden fer horari normal.

En la mateixa situació es troba el sector de la restauració; des de mitjans de desembre que no poden tenir clients ocupant taules, només fent recollida d’àpats. Dissabte passat aquest sector, com a protesta, i amb el vist i plau dels ajuntaments, van poder obrir per un dia sense tenir problemes amb la policia.

Avui, tocava el torn de protestar al sector cultural. Desenes de museus i teatres arreu del país han obert les seves portes per ser, per un dia, un gimnàs, una perruqueria o una botiga. Però com ja comença a ser la norma en aquest país, el sector cultural és l’últim mico i així com us hem explicat que els ajuntaments van ser permissius amb la restauració, aquest no ha sigut el cas de les instal·lacions culturals. A ciutats com Amsterdam o Rotterdam, els ajuntaments han enviat a la policia per a què les esmentades instal·lacions tanquessin les seves portes; eren les 11 del matí. A altres museus fora de les grans ciutats, com el museu Kröller-Müller que es troba a Otterlo, tot i rebre avís de tancar, han continuat amb les seves activitats. Altres museus han hagut de continuar les seves activitats fora pel tancament precipitat per part de la policia.

La pregunta que es fa tothom és: Què està passant amb aquesta societat quan és més important obrir un botiga on tothom hi va com abelles a la mel, on els passadissos son estrets i has de tocar a la persona que vols passar, mentre que les instal·lacions culturals que poden treballar amb reserves, que tenen vigilants de sales i que, com és el cas de teatres i cinemes, et passes tota l’estona assegut s’han de quedar sense poder obrir les seves portes? Pensem’hi…