Escollir la millor temporada per visitar Holanda (correctament dit: Països Baixos) depèn en gran mesura del que vulguis experimentar. Cada temporada ofereix experiències, paisatges i activitats culturals úniques. Mentre que algunes persones poden preferir l’encant dels camps de tulipes de la primavera, altres poden gaudir de l’ambient especial que desprèn l’hivern.

Per això hem volgut presentar-te en detall cada estació de l’any i ajudar-te a decidir quina s’adapta millor a les teves preferències de viatge.

PRIMAVERA: de març a maig

La primavera és una de les èpoques més populars per visitar Holanda, especialment per als amants de les flors. El clima comença a escalfar-se després dels freds mesos d’hivern, i la natura cobra vida amb colors vibrants, especialment al camp.

L’època de les Tulipes

Holanda és mundialment famosa pels seus camps de tulipes que floreixen entre mitjans de març i mitjans de maig. Els Jardins Keukenhof a la localitat de Lisse, sovint coneguts com el “Jardí d’Europa”, són un dels llocs a visitar, amb milions de tulipes, narcisos, jacints i altres flors de bulb en una impressionant explosió de colors.

Una visita als camps de tulipes del voltant  (sense entrar al camp per no fer enfadar al cultivador) o un passeig en bicicleta pels camps de flors de regions com Bollenstreek o Kop van Noord-Hollland poden ser una experiència màgica. La desfilada de carruatges decorats amb flors, coneguda com a Bloemencorso, que sol passar a l’abril, és un altre dels plats forts.

Clima temperat

A la primavera, les temperatures a Holanda poden oscil·lar entre 8℃ al març i al voltant de 15℃ al maig. Tot i que les pluges són comunes, especialment al març i abril, el temps és generalment suau, per la qual cosa és un bon moment per explorar amb un dels nostres tours ciutats com Amsterdam, Rotterdam i La Haia. La primavera als Països Baixos és perfecta per fer llargues passejades, rutes en bicicleta i explorar mercats (els quals tots son a l’aire lliure), tot i que encara és recomanable portar una jaqueta de pluja, i potser uns guants ;).

Pasqua i del Rei

La primavera també porta algunes celebracions culturals significatives. La Pasqua és àmpliament celebrada, i moltes regions organitzen mercats i esdeveniments de Pasqua i, si teniu sort, potser us deixaran buscar ous de xocolata que el conillet de Pasqua ha amagat pels jardins.
El Dia del Rei, que es celebra el 27 d’abril, és una de les festes nacionals més grans dels Països Baixos. És una jornada festiva plena de mercats al carrer, concerts i festes. Les ciutats, especialment Amsterdam, es tornen inundades de gent vestida de taronja, el color nacional, mentre celebren l’aniversari del Rei.

ESTIU: de juny a agost

L’estiu a Holanda és càlid, vibrant i ple de festivals i activitats a l’aire lliure. Aquest és el millor moment per a aquells que gaudeixen del clima càlid i els dies llargs.

Dies de sol i tardes més llargues

Les temperatures durant l’estiu poden oscil·lar entre 18℃ i 25℃ o més, particularment al juliol i l’agost. Si bé encara és possible trobar dies plujosos, el temps és generalment agradable, amb molts dies assolellats i sent clar fins vora les 11 de la nit al juny, el mes amb els dies més llargs de l’any.

Anar a la platja

Holanda té costes molt boniques, i l’estiu és el moment perfecte per visitar platges al llarg del Mar del Nord. Alguns dels llocs de platja més populars son Zandvoort, Scheveningen i Texel els quals estan bullint d’activitat durant aquesta època, però si vols zones més tranquil·les pots anar cap a Egmond aan Zee, Castricum aan Zee o Bergen aan Zee després de visitar el mercat del formatge d’Alkmaar. A tots aquests llocs podràs relaxar-te a la platja, gaudir d’esports aquàtics o sopar en un dels molts restaurants a primera línia de platja.

Festivals i esdeveniments

Els mesos d’estiu estan plens de festivals. Des de festivals de música com Lowlands i Mysteryland fins a esdeveniments culturals com el Carnaval d’Estiu de Rotterdam i l’Orgull Gai d’Amsterdam, sempre hi ha quelcom per a tothom. Els concerts a l’aire lliure i els festivals de menjar són comuns, i moltes ciutats acullen esdeveniments gratuïts, fent que sigui un bon moment per explorar la cultura neerlandesa.

Anar en bici i recorreguts pels canals

Amb un clima càlid i cels clars, l’estiu és ideal per fer un tour en bicicleta, una de les maneres més populars d’explorar aquest país. Ja sigui pedalant pels pintorescos canals d’Amsterdam en una de les nostres visites sobre rodes o per la zona dels molins de vent i les terres de cultiu del camp, l’estiu ofereix unes condicions perfectes. Les excursions en vaixell pels canals d’Amsterdam també són una activitat popular a l’estiu i et donen una altra perspectiva de la ciutat, des de l‘aigua.

TARDOR: de setembre a novembre

La tardor a Holanda es caracteritza per un aire fresquet, la caiguda de les fulles i un ritme més lent a mesura que els turistes d’estiu marxen. Aquesta temporada ofereix una experiència tranquil·la però pintoresca.

Paisatges de colors

El camp neerlandès no només és bonic a la primavera, a la tardor també es transforma amb els colors canviants de les fulles creant un bonic teló de fons. Parcs, boscos i jardins adquireixen tons càlids ataronjats, vermells i groguencs, per la qual cosa és un moment fantàstic per fer passejades pintoresques o anar en bicicleta per llocs com el Parc Nacional Hoge Veluwe.

Descobertes cultural

Moltes institucions culturals, com museus i galeries, presenten noves exposicions a la tardor. Gràcies a a què els museus estan menys concorreguts que a l’estiu, fer un tour al Rijksmuseum, el Museu Van Gogh o la Casa Anne Frank permet gaudir d’una experiència més relaxada. A més, la tardor acull molts festivals culturals, com l’Amsterdam Dance Event, que atrau aficionats de la música electrònica de tot el món.

Més fred, temps adequat

Les temperatures de tardor van des dels 10°C al setembre fins als 4°C al novembre. Tot i que el clima és més fred, encara és agradable per explorar el país, especialment durant setembre i principis d’octubre, abans que la pluja es faci més freqüent.

HIVERN: de desembre a febrer

L’hivern a Holanda és fred però màgic, sobretot al voltant de la temporada de les vacances de Nadal. Tot i que les temperatures poden baixar, l’ambient festiu i  acollidor fan que sigui un moment especial per visitar aquest país.

Atmosfera festiva

La temporada de Nadal a Holanda està plena de llums, mercats i esdeveniments festius. Ciutats com Amsterdam, Haarlem i Maastricht acullen bonics mercats nadalencs, on es poden comprar manualitats, prendre xocolata calenta o provar delícies holandeses com els Oliebollen (tipus de bunyols holandesos) un cop acabada la nostra visita per la ciutat. Els carrers de les ciutats estan adornats amb tot de llums, i els canals d’Amsterdam, amb una mica de sort i si fa prou fred, es congelen creant una pintoresca escena d’hivern.

Patinar sobre gel i esports d’hivern

El patinatge sobre gel és una de les activitats d’hivern preferida als Països Baixos. En moltes ciutats apareixen pistes de gel temporals, inclosa la famosa davant del Rijksmuseum d’Amsterdam. Si els canals es congelen, que de tant en tant passa en hiverns molt freds, fins i tot es pot patinar sobre el gel natural, una experiència del país per excel·lència.

Festivals d’hivern

L’hivern també és el moment d’alguns esdeveniments com el Festival de la Llum d’Amsterdam (Amsterdam Light Festival), on els canals de la ciutat s’il·luminen amb instal·lacions artístiques de llum. A més, la festa de Sinterklaas (Sant Nicolau) el 5 de desembre és una bonica tradició neerlandesa, sobretot pels nens.

Temps fred i cafès acollidors

Les temperatures d’hivern solen estar entre els 0 °C i els 5 °C, amb neu ocasional o gelades. Mentre fa fred, l’hivern a Holanda té un encant acollidor, amb molts cafès i restaurants que ofereixen ambients càlids i que conviden a entrar-hi per escapar del fred.

CONCLUSIÓ

Cada temporada a Holanda té el seu atractiu únic, fent que el millor moment per visitar depengui en gran mesura del que es busca. La primavera és ideal per a aquells fans dels camps de tulipes florits i les festes culturals com el Dia del Rei. L’estiu aporta calidesa, dies llargs i festivals a l’aire lliure, perfectes per als amants de la platja i dels festivals. La tardor ofereix viatges més tranquils amb un espectacular fullatge de tardor, mentre que l’hivern encanta als visitants amb diversos mercats escampats pel país, patinatge sobre gel i ambients acollidors a la ciutat. Tant si busques bellesa natural com la que es pot veure a Zaanse Schans, esdeveniments culturals o exploracions tranquil·les, Holanda té una oferta especial durant tot l’any.

 

La Paraula Kenau

Avui, dia 8 de març, parlarem de la paraula neerlandesa Kenau. Una paraula plena de tòpics masclistes que encara perdura en el vocabulari de la llengua neerlandesa.

Als Països Baixos Kenau té molts matisos i per desgràcia la majoria no són pas massa bons. Aquesta paraula ja s’emprava al segle XVII amb dues connotacions. La positiva: dona independent i decidida. Però traduït en heteropatriarcat això defineix una dona que només per existir ja qüestiona el sistema i la fràgil masculinitat tòxica que el manté. Veiem, per exemple, la diferència de visió i ús de paraules entre una dona que mana i un home que lidera.

Així arribem a la connotació negativa que el mot Kenau té: sergenta, gallimarsot (marimacho), dona que vol tenir la darrera paraula (haaibaai o “badia de taurons”), bruixa, dona que busca brega… Aquí veiem el menyspreu d’unes qualitats que, per contra, quan són assignades a l’home representen objectius: lideratge, assertivitat, empenta, força.

Però d’on ve aquesta paraula?

Kenau Simonsdochter Hasselaer era una comerciant de la ciutat de Haarlem que venia fusta.  Durant el setge de les tropes espanyoles de Felip II de Castella en aquesta ciutat, Kenau va donar fusta als seus compatriotes per poder construir quatre galeres en un moment en que les drassanes estaven aturades per la guerra. Com a ciutadana de Haarlem i des de la seva posició de comerciant va participar i ajudar a la resistència contra el setge dels espanyols.
Era l’any 1573 i Haarlem va aguantar l’atac dels espanyols durant 7 mesos fins la rendició dels holandesos. El setge va ser comandat pel fill del tercer duc d’Alba, Don Fadrique. Tot i ser una derrota, la resistència tenaç davant la ferocitat dels espanyols va convertir aquest moment històric en una victòria moral que va alimentar els relats d’heroïcitats durant la Guerra de Flandes.

La Guerra de Flandes va durar vuitanta anys i això és prou temps com per a acumular gestes de guerra, històries de terror i girs inesperats de guió. Una narrativa històrica comuna. A més, va marcar un abans i un després de la identitat dels Països Baixos que abans d’aquest conflicte eren un conjunt de províncies independents més aviat catòliques. La Reforma Protestant, la unió territorial i l’enemic comú van donar pas a una identitat conjunta i diferenciada.  I Kenau, com a heroïna de Haarlem, va quedar com una llegenda èpica de la que pràcticament no en coneixem documents escrits. I si va esdevenir una heroïna durant una guerra que va donar forma a la identitat holandesa, com es va guanyar aquestes connotacions tan negatives?

Després de diverses revolucions igualitàries iniciades durant l’Humanisme on s’impulsava l’educació de les dones al mateix nivell que els homes, a finals del segle XIX hi va haver un retrocés. I Kenau, com a figura femenina important en l’èpica popular, va començar a ser considerada com una faula. Entretinguda, però no prou interessant com per a ser rellevant ni tenir pes històric.

Kenau no va ser pagada pel seu servei en vida, i a sobre va ser acusada de bruixeria per haver insultat a l’acusació durant procés legal anys després del setge de Haarlem relacionat amb la fusta que va donar. El 1588, estant de viatge, va enviar una carta a les seves filles des de l’illa de Vlieland, al nord els Països Baixos. Havia de lliurar una comanda de fusta a Noruega i mai més se’n va saber res. Les filles van sospitar que havia estat atacada per pirates.

Kenau ha estat recuperada per autores i autors moderns, però el seu nom encara arrossega una càrrega negativa. Avui en dia d’altres heroïnes (o comerciants, artistes, col·leccionistes d’art, mecenes, escriptores, etc.) neerlandeses comencen a ser estudiades.

Mala fama, menyspreu o invisibilitat. Els càstigs que durant molts segles les dones han hagut (i han) de patir per voler existir en condicions d’igualtat.

 

Article escrit per Roser Franch.