Rembrandt tardà

Rembrandt tardà és una exposició que no ens podem perdre.

Una exposició creada pel Rijksmuseum d’Amsterdam conjuntament amb la National Gallery de Londres on es fa un repàs exhaustiu de les obres de l’última època d’aquest artista. És considerada la retrospectiva més gran feta fins ara de les obres tardanes de l’artista marcades per la perdua de la seva dona Saskia, els problemes financers amb que va haver de fer front i el trasllat a un dels barris més baixos de la ciutat, entre d’altres coses.

En aquesta exposició que començarà aquest dijous 12 de febrer i que es trobarà ubicada a la recent reoberta ala Philips, s’hi podran admirar més de 100 obres entre pintures, dibuixos i gravats procedents de 35 col·leccions (museus i privades) d’arreu del món.

A Amsterdam també hi ha la casa on va viure Rembrandt amb la seva família fins que es va arruinar, la coneguda com a Rembrandthuis. Aquesta casa museu, conjuntament amb el Rijksmuseum i durant el mateix periode que el Rijksmuseum, ha organitzat una exposició on ens mostra el Rembrandt professor. Sempre ha sigut normal que els artistes tinguessin alumnes/aprenents i per això en aquest museu ens volen ensenyar aquesta vessant de l’artista que ens ocupa amb l’exposició: Els alumnes del Rembrandt tardà: estudiant sota les ordres d’un geni.

Informació pràctica sobre l’exposició al Rijksmuseum:

Dates: del 12 de febrer al 17 de maig.
Lloc: Rijksmuseum; ala Philips.
Preu: 25€ (entrada general al museu + entrada a l’exposició).
Els menors de 18 anys tenen l’entrada gratuïta però també han de tenir entrada gratuïta impresa.
Els que tinguin la Museumkaart només han de pagar el suplement per l’exposició de Rembrandt.
Millor fer la reserva per avançat a internet.

En voleu un tastet? Doncs mireu aquest “video-presentació de l’exposició“.

Les películes més antigues

El Eye Museum d’Amsterdam ha donat a conèixer les quatre películes d’Amsterdam més antigues que es conserven i que, gràcies a una acció de crowdfunding feta aquest estiu, s’han pogut digitalitzar. A través del crowdfunding es va poder recollir la quantitat de 17.000€ que va ser donada per 262 persones.

Les quatre películes es titulen:

DamCompil·lació de películes sota el títol de Oudste beelden Amsterdam del 1900-1902 : Dam, Amsterdamse Beurs, La vinguda del president Sud-africà Paul Kruger i el primer contacte amb l’aigua del ‘Koningin Regentes’.
DamBeautiful Amsterdam del 1927. Video promocional de la ciutat.

DamAlarm Brand del 1936. On s’ensenya el funcionament dels bombers de la ciutat.

DamOudjes del 1936. Història d’amor fictícia en una residència d’avis.

Amb els diners que es van recollir es van poder netejar manualment les películes, restaurar-les, fer-ne còpies i finalment, digitalitzar-les. Aquestes peces ja formaven part de la col·lecció del museu però degut a la manca de pressupost, no s’havia pogut treballar amb elles.

En aquestes películes es pot veure com, per exemple, abans hi havia un monument davant mateix del Palau Reial; l’antic edifici de la borsa que es pot veure a Amsterdamse Beurs ja no es veu a la película de Beautiful Amsterdam ja que ja existien els famosos magatzems Bijenkorf; l’estació central d’Amsterdam acabada de fer, i un llarg llistat de llocs ben coneguts de la ciutat alguns dels quals han resistit el pas dels anys mentre que d’altres han estat substituits.

De fet, se sap que al 1898 la ciutat ja havia estat gravada per un director estranger però les películes del 1900 que ara s’han restaurat i digitalitzat son les primeres fetes per directors neerlandesos.

Per més informació, aquí us deixem el web, en anglès, del museu: www.eyefilm.nl.

La febre de la Tulipa

Tot i que encara falta un temps per a què s’estreni, aquí als Països Baixos ja s’ha començat a parlar d’una pel·lícula ambientada en la que es considera la primera bombolla especulativa (coneguda com a Tulipmania) i en les conseqüències que aquesta va tenir en la societat un cop es va entrar en crisi: “Tulip Fever” o, el que en català seria: “La Febre de la Tulipa”.

tulipLa pel·lícula es basa en la novel·la escrita per l’autora de best sellers Deborah Moggach; és adaptada per la pantalla gran per Sir Tom Stoppard, que també va fer la mateixa feina amb Shakespeare in Love, i la direcció de la cinta corre a càrrec de Justin Chadwick, director de la pel·lícula “Mandela: llarg camí a la llibertat“.

La història es centra en Cornelis Sandvoort (Christoph Waltz), un senyor neerlandès que ha fet la seva fortuna a través del comerç de tulipes. El fet d’haver fet fortuna fa que s’hagi casat amb una noia jove, Maria (Holliday Grainger). Tot funciona fins que el senyor Sandvoort encarrega un retrat d’ella a Jan van Loos, un pintor galant i jove (Dane DeHaan).

Christoph Waltz va guanyar dos Oscars, un per “Inglourious basterds” (Malaïts malparits) i un per “Django Unchained” (Django desencadenat) i Holliday Grainger és coneguda pels seu paper a “Anna Karenina” o com Lucrecia a la sèrie “Els Borgia“.

Fa 10 anys ja es va intentar dur a terme aquest projecte amb Jude Law i Keira Knightley de protagonistes però al final no va quallar.

Altres actors de la talla de Judi Dench també han confirmat la seva participació en la pel·lícula.

Una entrada com al Louvre de París?

Si si; has llegit bé el títol. El Museu Van Gogh està buscant la manera de fer l’entrada a l’edifici més atractiva però, sobretot, més segura.

Quantes vegades passa que caminem per davant d’un museu i veiem les llargues cues que es munten fins a arribar al punt que les cues se surten de la vorera i tot?

Doncs això és el que el Museu Van Gogh està estudiant per tal que aquesta no sigui la seva imatge i que els visitants del museu puguin tenir un temps d’espera més agradable i segur. Volen crear un lloc habilitat per gran quantitat de públic on hi hagi arbres i bancs. A més a més, com ja han fet els altres dos museus que comparteixen plaça amb el que ens ocupa, el Museu Van Gogh vol obrir-se a la plaça els Museus (Museumplein) a la qual fins ara, li donava l’esquena i només es podia veure si miraves pels finestrals de les escales exteriors del museu.

En aquest nou accés serà on es podran comprar les entrades pel museu mentre que s’està estudiant que els grups tinguin una altra entrada separada, possiblement l’entrada vella.

Aquest projecte està previst que estigui acabat a l’estiu del 2015. Mentres, i fins el setembre, els veïns de la zona, els quals ja han rebut la informació pertinent sobre les modificacions de l’accés principal, poden donar la seva opinió i compartir les seves idees i/o crítiques amb el museu per tal de fer un accés que agradi a tothom.

L’entrada nova del museu està prevista on ara hi ha una espai “mort” semicircular, davant de l’ampliació que Kisho Kurokawa va fer al 1999 i on algunes vegades hi ha aigua o s’hi ha pogut veure composicions amb pedres reproduint quadres de Van Gogh.

Des de Descobreix Holanda esperem que aquest nou accés lligui amb el caràcter de la plaça dels museus.

La Pastanaga i el color taronja

Us heu preguntat mai si les pastanagues sempre han sigut carabasses? Ho sabieu que la Xirivia, en neerlandès s’anomena Pastinaak? Fins a quint punt va arribar la influència que tenia la ciutat de Hoorn que, fins i tot, hi ha un tipus de pastanaga que s’anomena Horn? Sabeu que hi ha altres parts del món on les pastanagues poden ser de color blanc, o groc, o vermell o, fins i tot, lila?

Totes aquestes preguntes van relacionades amb una de les històries més curioses que he sentit per aquestes contrades.

Hom diu que, de fet, les pastanagues amb el color taronja tal i com les coneixem ara van ser desenvolupades al s.XVII pels neerlandesos com a tribut a Willem d’Orange que va ser el que va guiar les províncies neerlandeses cap a la independència d’Espanya. Tot i haver estat centenars d’anys menjant pastanagues d’altres colors, horn carroten una generació, les pastanagues de color carabassa van desbancar a totes les altres, convertint-se en les més utlitizades a quasi arreu del món.
La pastanaga que coneixem nosaltres és un derivat de la coneguda com a pastanaga Horn degut a que va ser a la ciutat neerlandesa de Hoorn on es creu que es va fer el creuament amb les espècies de l’est que eren liles amb les de l’oest que eren blanques i vermelles. Al 1721 es troba la primera referència escrita sobre aquesta pastanaga de color taronja.

Durant l’època Clàssica i Medieval es veu que alguns escriptors confonien les pastanagues amb les xirivies que casualment, en neerlandès, s’anomenen Pastinaak mentre que les nostres pastanagues reben el nom de wortel. Es diu que es confonien perquè les dues hortalisses, abans què la pastanaga fos taronja, eren blanquinoses, primes i amb gust de que recordava al a fusta.

Tot i que es creu que és una llengenda apòcrifa (de dubtosa autenticitat), molts dels arguments a favor es basen en què és a partir d’aquesta època quan apareixen les pastanagues de color taronja als quadres. Hi ha qui diu que aquests argument principal només prova que en aquesta època als Països Baixos s’usaven les pastanagues de color carabassa però que no demostra que sorgissin en aquest país ja que, a més a més, moltes vegades els pintors adaptaven els colors de les coses reals que pintaven al color que lligava més amb el que volien pintar.

Al mateix temps, els mateixos que diuen que el fet que en quadres del segle XVII apareixin pastanagues de color taronja no vol dir res, basen els seus arguments en què ja hi ha dibuixos de l’any 512 d.c. on es veuen varietats de pastanaga de color taronja.

Així doncs… no estan intentant establir uns arguments en contra de la invenció de la pastanaga taronja amb els mateixos arguments, és a dir, basant-se en pintures? Qui diu que aquests dibuixos no van ser també fets modificant els colors d’aquesta hortalissa?

Encara que no queda clar si és o no una llegenda, el que si que és veritat, és que els neerlandesos van utilitzar varies vegades la pastanaga i el seu color taronja amb finalitats polítiques tant quan estaven a favor de la casa d’Orange com quan hi estaven en contra; ja fos, com hem comentat al principi, arrel de l’episodi que portà a la seva independència o, temps més tard, quan el govern holandès no li agradava el què la casa d’Orange estava fent i prohibí la venda de taronges i pastanagues als mercats perquè el seu color era massa aristocràtic.

S’obre un nou museu a Amsterdam: el museu de la Prostitució

El museu dels “Red Light Secrets” o museu dels secrets de les llums vermelles és el nou museu que des del dia 5 de febrer es pot visitar al barri vermell d’Amsterdam; un museu que pretén deixar-nos veure una mica més del món de les noies que treballen en aquest barri.
Com que aquest museu està ubicat en un antic bordell, s’ha rehabilitat i se’ns dona l’oportunitat de poder passejar per habitacions que havien sigut utilitzades per treballadores sexuals i poder veure el seu lloc de treball, el lloc on es canvien o/i on es renten. També es poden veure fotos antigues del barri vermell, una sala per dur a terme jocs sexuals sadomasoquistes, un petit documental o una curiosa exposició de coses que clients han perdut durant la seva visita a aquestes noies; fins i tot, podem seure en un tamboret davant d’una finestra i que tothom que passeja pel carrer ens vegi.

Un museu petit però, pensem, interessant.

Informació pràctica:
Adreça: Oudezijds Achterburgwal 60H, Amsterdam.
Horari: de 12 del migdia a 12 de la nit, els set dies de la setmana.
Preu d’entrada: 7,5€

El bosc Veluwe

Als Països Baixos trobem zones que ens queden fora del que popularment es coneix com Holanda, però que es troben molt a prop de les principals ciutats.
Veluwe

Un d’aquestes zones és el bosc Veluwe; un espai que es troba a la provincia de Gelderland i ocupa més de 1100 km2; dins seu conté dos parcs nacionals: De Hoge Veluwe i Veluwezoom.

Al Veluwe es poden fer un munt d’activitats ja sigui senderisme, anar en bicicleta, visitar museus o visitar un zoo de primats, entre d’altres. Al mateix temps una part del bosc toca al Veluwemeer, un llac que fa més de 50 anys era part del que es coneixia com el Zuiderzee (o mar del sud). A l’altra banda del Veluwemeer es troba la provincia de Flevoland, una província formada per dos polders que es van drenar cap els anys 50 del s. XX.

Al Veluwe, a tocar de la ciutat d’Apeldoorn, hi trobem el zoo de primats comentat anteriorment, on els primats poden desenvolupar-se en un entorn natural i, fins i tot, els monos més petits es poden trobar passejant entre els visitants del zoo.

A les afores de la ciutat d’Arnhem però encara dins del Veluwe hi trobem el Nederlands Openluchtmuseum, el museu nacional a l’aire lliure, un lloc on es pot aprendre sobre els diferents periodes històrics dels Països Baixos.

Al parc nacional De Hoge Veluwe trobem el Kröller-Müller museum, un museu centrat principalment en obres d’art del segle XIX i XX. Aquest museu conté la segona col·lecció més important d’bre de Vincent Van Gogh al país, després del Museu Van Gogh. També és conegut per el seu increïble jardí ple d’escultures modernes i contemporànies.

Tan per arribar al museu com per moure’s pel parc nacional de De Hoge Veluwe hi ha les que es coneixen com De witte fietsen o les bicicletes blanques. Aquestes bicicletes es poden trobar a totes les entrades del parc i son d’ús gratuït; una manera magnífica de moure’s per aquest parc.

Així mateix, si es vol veure una cosa realment curiosa i carregada d’història s’ha de visitar el que es coneix com a Verscholen dorp, una petita zona que va ser ocupada secretament per jueus que s’amagaven de la persecussió alemanya i encara es poden veure, encara que a vegades costa, les construccions que van fer per poder tenir un lloc on viure mentre estaven amagats.

I si per tal de poder fer tot aquestes activitats us voleu quedar per la zona a passar unes nits, us recomanem un parc de petits allotjaments regentat per un menorquí, en Siscu i la seva dona Jannette que es troba a les afores de la ciutat de Hardewijk i que van decidir posar de nom, el mateix amb el que es coneix la zona dels amagatalls dels jueus. Het Verscholen Dorp.

Per a més informació:

Parc de primats Apenheul: www.apenheul.com
Museu nacional a l’aire lliure d’Arnhem: www.openairmuseum.nl
Museu Kröller-Müller: www.kmm.nl
Vila amagada dels jueus: www.verscholendorp.eu
Allotjament: www.verscholen-dorp.com

Robatori al Kunsthal de Rotterdam

Set obres de la col·lecció privada holandesa Triton Fundation que estaven exposades al Kunsthal de Rotterdam (era el primer cop que les obres d’aquesta col·lecció privada s’exposaven en grup) van ser robades sense que ningú veiés res; desaparició del quadre de Henri Matissela polícia de Rotterdam va rebre l’avís que l’alarma d’antirobatori havia saltat mentre, segons alguns mitjans de comunicació, no hi havia cap vigilant fent guardia a l’edifici.

Aquestes obres robades, que han estat valorades entre 50 i 100 milions d’euros, es trobaven exposades conjuntament amb altres de la citada col·lecció d’art per celebrar els 20 anys de l’obertura del Kunsthal. L’exposició havia de durar fins el 20 de gener del 2013. Durant tot el dimarts l’edifici va restar tancat al públic.

Segons els experts, les obres robades seran difícils de vendre ja que estan registrades a la base de dades “Art Lost register” d’Anglaterra de tal manera que si s’intenten vendre en subhasta o un altre via similar, seran detectades.

20 inspectors estan treballant en el cas i s’estant buscant testimonis que hagin pogut veure o sentir alguna cosa la mateixa nit del robatori – entre les 3 i les 4 del matí- o fins i tot, els dies anteriors.

El Kunsthal no té una col·lecció pròpia així que sempre exposa obres d’altres col·leccions que poden ser des de fotografies, escultures i pintures fins a objectes de disseny i moda.

La Triton Fundation, que es troba entre les 200 col·leccions d’art més importants del món, és propietària d’aproximadament 250 obres d’art que abracen el període d’entre el 1860 i el 1970.

Mercat del s.XVI a Alkmaar

El cap de setmana del 27 i 28 de juny es celebra a Alkmaar el mercat inspirat en el segle XVI. Si ho haguessim de comparar amb algun dels esdeveniments que es fan a Catalunya, es podria dir que és com els nostres mercats i fires medievals. La diferència seria que en comptes de situar-los en l’època medieval, ho situen a l’època moderna.

Pels holandesos l’època moderna va ser la seva època de més esplendor i, sobretot per a Alkmaar ja que al 1573 va ser la primera ciutat que va vèncer i fer fora els espanyols capitanejats pel Duc d’Alba.

Aquest any serà el setè any que es celebra aquest mercat, amb un registre, el 2012, al voltant de 25.000 visitants.

La ciutat conserva el traçat del segle XVII però hi ha cases que son encara més antigues. La part més antiga del centre històric és la que s’utilitza per allotjar el mercat i els carrers s’omplen de centenars de voluntaris que el fan possible.

Si fins ara, havieu tingut la idea que els holandesos son seriots, en aquest mercat se us passaran tot els prejudicis!

Concurs de Pasqua!

Durant una setmana podeu intentar endevinar quants ous de Pasqua hi ha en aquest pot.foto (3)

Als Països Baixos, els ous de pasqua de xocolata poden tenir diversos gustos i colors, tot i que nosaltres ens hem decantat pels bàsics, que son de xocolata negra, amb llet i blanca.

La activitat relacionada tradicionalment amb aquests ous de Pasqua és que el conillet de Pasqua amaga els ous per tota la casa i els nens (i no tant nens) han de buscar-los. Qui més en troba és el que guanya aquell any. Després de fer el recompte els nens i nenes de la casa es poden menjar els ous que han trobat.

Nosaltres no us podem amagar els ous a casa vostra però podem fer que intenteu aconseguir-los.

Per això us proposem aquest concurs: la persona que endevini la quantitats d’ous que hi ha rebrà aquests ous a casa.

Aquestes son les regles del concurs:

1. La persona que endevini la quantitat és la guanyadora.
2. Si ningú endevina la quantitat exacta, la persona que més s’hi acosti sense passar-se, és la que s’emporta el premi.
3. Si hi ha més d’una persona que endevina la quantitat exacta, un cop el concurs es tanqui, es farà un sorteig entre els que han encertat dita quantitat.
4. El concurs es tancarà el dia 24 de març a les 12 de la nit.
5. El premi serà enviat per correu ordinari.
6. El nom de la persona guanyadora serà publicada al final del concurs i, al mateix temps, serà contactada per missatge privat.

MOLTA SORT A TOTS!