Quan ens referim a un d’aquests idiomes, de fet, estem parlant del mateix. El nom popular amb que es coneix l’idioma dels flamencs i els neerlandesos és holandès, però el nom oficial és neerlandès. El neerlandès, el qual és la llengua mare d’aproximadament 24 milions de persones, no només es parla als Països Baixos, sinó també a la part flamenca de Bèlgica, al Surinam, a Aruba, a les Antilles Neerlandeses i al Flandes francès.
Als països de Sud-àfrica i Namíbia es parla un idioma molt semblant al neerlandès anomenat afrikaans. Això és degut a que l’afrikaans té les seves arrels en el neerlandès antic; el què es parlava quan els neerlandesos controlaven el comerç marítim i tenien colònies repartides a diversos punts del món. Avui en dia, després de segles d’evolució, ha esdevingut un idioma propi parlat per uns 6 milions de persones.
Un altre terme que porta a confusió és Dutch que és el nom en anglès per dir neerlandès. Aquest terme, a vegades, es confon amb el terme Deutsch el qual vol dir alemany en llengua alemanya.
El neerlandès pertany a la família de les llengües germàniques com també hi pertany l’anglès, l’alemany, el suec, el danès i molts altres idiomes que van sorgir al nord-oest d’Europa. Tot i així, el neerlandès també té moltes influències del francès; per això, moltes paraules neerlandeses tenen arrel llatina.
A part del neerlandès, als Països Baixos hi ha un altre idioma oficialment reconegut i parlat per aproximadament unes 400.000 persones, el frisó. Aquest idioma, el qual es parla a la província de Frísia (en neerlandès “Friesland” i frisó: Fryslân), és utilitzat tant a casa com al carrer, així com en el sistema educatiu i per les institucions oficials.
Al Regne dels Països Baixos hi ha, oficialment reconeguts, 25 dialectes. Alguns d’aquests dialectes són divulgats a través de diccionaris, programes de televisió i grups de música, entre d’altres.
